L'examen de català serà obligatori per renovar la residència

Finalment, el grup parlamentari demòcrata ha acabat cedint a una de les pretensions de Concòrdia i el PS pel que fa al nivell de català. L’acord desencalla un debat a la comissió i permet tirar endavant un projecte de llei que, per comanda del Consell General, s’ha d’aprovar aquesta primavera.

Sílvia Riva, consellera demòcrata a la comissió legislativa, va incidir ahir que el nivell que s’exigeix serà mínim i que el repte és que els nouvinguts no vegin aquesta exigència com una obligació, sinó com una integració al país. L’A1, que s’exigirà a les renovacions a partir dels dos anys d’entrada en vigor de la llei, suposa un domini mínim relacionat amb el sector i d’atenció als clients, paraules bàsiques en català que no haurien de suposar cap entrebanc per a les persones que vulguin arrelar-se al país.

L’exministra de Cultura va comentar que el seu grup no era partidari d’introduir un examen oral perquè “la por escènica pot ser perjudicial”, encara que finalment serà necessària aquesta prova.

Per aquest motiu, en el text original es preveia certificar un nivell mínim de català a través d’un curset de 30 hores o amb una entrevista personal. DA considerava que era un canvi gens radical que ajudava a consolidar la llengua oficial en els establiments públics. Ara, a través de transitòries, s’introduiran les modificacions per acontentar l’oposició i aconseguir el consens. “La predisposició l’estem demostrant”, va recalcar Riva.

El que no varia és que afectarà únicament els assalariats, i que queden exclosos els transfronterers, autònoms i residents passius. Riva ho va aclarir amb números: “Els treballadors representen el 90% i autònoms són molt pocs. Els transfronterers viuen la majoria a la Seu d’Urgell i entenem que ja tenen un domini del català, mentre que els residents passius no exerceixen cap feina.” Amb aquests percentatges a les mans, el grup demòcrata descarta cap modificació en aquest punt.

La llei podrà entrar en vigor en tres mesos. Els assalariats hauran de seguir un curset de 30 hores i dos anys després, quan hagin de fer la renovació, tocarà passar pel procés de l’examen. La consellera demòcrata va recordar que hi ha dues convocatòries de cursets a càrrec del departament de Política Lingüística a l’any i, per tant, els treballadors tindran quatre oportunitats en dos anys per fer la inscripció i triar el que més s’adapti a la data de la prova de coneixement.

Quant al discurs que no hi ha un cos docent suficient per atendre la demanda que sorgirà d’aquesta llei, Riva va assenyalar que es treballarà per atreure professionals i que Andorra “podrà convertir-se en una oportunitat per a lingüistes que busquen un lloc de treball, i per tant creiem que es podrà donar resposta a les inscripcions”.

La consellera que representa DA a la comissió va remarcar que “tots volem que el català estigui present a la vida social i es parli correctament, i va afegir que hi ha una coordinació amb el ministeri d’Interior en matèria dels permisos de residència i treball, i amb Política Lingüística per a l’aplicació de la llei, la capacitació de l’administració i la implicació dels comuns.

La representant demòcrata va indicar que la voluntat és aconseguir una llei “integradora, garantista i que mai es pugui identificar amb la voluntat d’imposar res, buscant la complicitat dels nouvinguts”. Riva va calcular que en tres reunions més de la comissió legislativa de Cultura el text estarà llest per ser aprovat per la cambra.

DE LE PEN A LES CUES ALS CURSETS

El text que promou la ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha tingut diferents reaccions, algunes de les quals anecdòtiques, com les consideracions de Marine Le Pen, que podria posar en perill el francès a Andorra i perjudicar els interessos de les empreses gal·les. També va provocar un augment de l’assistència als centres de català, que es va duplicar durant el segon semestre del 2023 respecte al mateix període de l’any anterior, bàsicament de residents que estaven a punt de fer la primera renovació.