Suñé, Ferrer i Magallon, testimonis al judici de Montaner

L’esperat judici contra Carine Montaner se celebrarà el 18 i 19 de juny, en el qual el fiscal demana dos anys de presó i dos d’inhabilitació per la revelació de secrets i per atemptar contra el dret a la intimitat del llavors president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, el qual va retirar la querella tot i que el procés continua per l’acció de la Fiscalia.

La sala penal del Tribunal Superior ha acceptat la declaració dels testimonis que presenta Montaner: Roser Suñé, que era la síndica general en el moment dels fets, i els consellers generals liberals Marc Magallon i Sílvia Ferrer. Abans de la vista, l’actual presidenta del grup d’AE té previst contactar el pròxim dia 10 d’abril amb el GRECO i amb la Comissió Europea contra el racisme i la intolerància (ECRI, en les sigles en anglès) per fer-los arribar el dossier del seu cas, que considera una persecució a la responsabilitat del càrrec polític que ostentava.

La política laurediana rebat en unes al·legacions condensades en 20 pàgines el criteri del fiscal per mantenir el cas obert. La participació de la síndica anterior té un paper destacat perquè a les al·legacions s’assegura que la informació mai va sortir de l’àmbit parlamentari, i que Montaner va prendre com a primera decisió exposar a Suñé els documents que per error havia rebut de la CASS, en els quals es detallava la remuneració que tenia Costa en un moment de pandèmia i quan s’havia decidit una rebaixa dels sous dels consellers.

Segons exposa el lletrat de la consellera, la síndica va ser informada de la compensació que rebia Costa del seu grup com a president, i aquesta li va indicar que “s’havia de parlar amb els presidents de tots els grups parlamentaris, tenint en compte que per regular aquesta matèria –salaris– calia la unanimitat del Consell General”.

Montaner declara que tenia por que poguessin compensar la rebaixa de sous amb una dotació del propi grup, i això podia deixar sense efecte la rebaixa salarial que la síndica pretenia. La consellera remarca que, com a defensora dels interessos del poble andorrà, volia evitar “trampes” i una “hipocresia parlamentària envers la ciutadania”.

"D'INFORMACIÓ RESERVADA, RES DE RES"

Les al·legacions s’oposen a l’opinió del fiscal de considerar revelació de secrets les dades sobre el complement salarial de Ferran Costa, que qualifica d’informació reservada. L’advocat de la política, Alfons Clavera, remarca que s’està parlant de diners públics i nega que es tracti d’informació reservada o s’atempti contra el dret a la intimitat. El lletrat sosté que el sou d’un parlamentari prové de diners públics i, per tant, no es pot qualificar una dada personal reservada ni protegida pel dret a la intimitat. Clavera indica que el fiscal “demostra desconèixer” l’acord de la Sindicatura sobre la comptabilitat dels grups parlamentaris, on s’especifica que els grups han de portar la comptabilitat de les assignacions rebudes i que aquestes són fiscalitzades pel Tribunal de Comptes. “Per tant, d’informació reservada, res de res, i molt menys secreta”, escriu el lletrat.