Els fisioterapeutes baixen a 148 però encara doblen la ràtio

Les successives memòries de tancament de l’exercici de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) han posat el focus en l’increment constant de fisioterapeutes convencionats, esgrimint un excés respecte a la ràtio que marca l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a una correcta atenció de la població. Si l’organisme fixa un professional de la fisioteràpia per cada 1.200 habitants, a Andorra fa anys que s’està notablement per sobre. En més d’una ocasió el col·legi que agrupa els professionals ha rebatut les dades de la Seguretat Social i, finalment, durant l’any passat la CASS va fer l’actualització del cens de convencionats reivindicada: de cop se n’han perdut 25 professionals respecte al 2022 i la dada de sanitaris amb conveni ha baixat a 148. Ara bé, es recorda que, malgrat la “minora de la ràtio de professionals”, l’índex és “2,09 vegades superior a la ràtio recomanada per l’OMS”.

El nombre total de professionals convencionats a la Seguretat Social era, a 31 de desembre, de 470. Respecte a l’any anterior s’han registrat 23 altes i 30 baixes, i entre les altes hi ha els 7 psicòlegs, especialitat que per primer cop es podia incorporar al finançament públic. També s’han guanyat tres metges de família (en són 63), la mateixa xifra d’odontòlegs (sumant-ne 74) i dos especialistes en ginecologia (9 en total). Una especialitat especialment marcada per les llistes d’espera com és la dermatologia ha guanyat un nou professional i ha arribat als 5. Han perdut un especialista les àrees d’anestesiologia (han passat de 6 a 5), d’oftalmologia (de 8 a 7), de cirurgia general (de 6 a 5), de pneumologia (de 5 a 4) i de pediatria (de 12 a 11).

La despesa associada a especialitats i serveis sanitaris ha anat en global a l’alça en un context marcat per l’impacte de l’augment de tarifes aprovat a principis del 2023, però també el de cotitzants. La CASS va reemborsar l’any passat 127,95 milions d’euros en prestacions de malaltia, accident de treball, maternitat i els complements derivats d’afiliats que tenen el 100% de les despeses cobertes. És pràcticament un 9% més que l’exercici anterior. La derivada de l’activitat a l’hospital de Meritxell en representa més d’un terç, amb 37,5 milions, que és un 7,8% superior a la xifra del 2022. Però la quantia que representa el SAAS puja fins més enllà dels 39 milions amb la suma d’altres programes de salut i el cost de la residència sociosanitària d’El Cedre. El centre va suposar 1,44 milions.

La memòria de la Seguretat Social incideix en altres capítols de despesa. Per exemple la farmàcia, que ha experimentat un augment “moderat” del 2,4% i ha vorejat els 16,7 milions. La parapública recorda l’impacte dels medicaments altament costosos, que es financen al 100%. O l’ortopèdia i la pròtesi dentària, amb augments de més del 17%, malgrat que es destaca la contenció de la despesa amb el material protètic quirúrgic hospitalari fora d’Andorra, en virtut d’un conveni amb la plataforma Orgoa. I tornant a la fisioteràpia, la despesa reemborsada és de poc més de 5 milions, un 11% superior a l’acumulat del 2022.

LA BRANCA COSTEJA 198 MILIONS I TANCA AMB UN DÈFICIT DE 30

La branca general sustenta els 127,9 milions de prestacions de desemborsament, però també assumeix les prestacions econòmiques derivades de les baixes laborals, pensions d’invalidesa o la cotització patronal derivada de les prestacions de salari i pensions d’invalidesa. En total 198,7 milions d’euros, als quals des de fa anys no pot fer front amb el que es recapta per cotitzacions. Enguany el forat que hauran d’assumir les arques de l’Estat és de 30 milions. Les despeses associades a la branca general han augmentat en un 7,8% amb relació al 2022. Les prestacions econòmiques que s’abonen amb diners de la branca han suposat 68,3 milions, un 6% per sobre d’un any enrere. Estan incloses les pensions d’invalidesa, orfenesa i defunció i també els salaris de baixa laboral. En un escenari d’augment d’assalariats també s’han incrementat les baixes i el cost generat ha estat de 44,8 milions d’euros, un 6,2% superior al del 2022. La cotització patronal ha sumat 7,8 milions al volum de despesa. LES BAIXES La despesa principal derivada dels aturs de treball ve motivada per la malaltia en més d’un 60%, seguida de l’accident de treball amb un 14% i la maternitat amb un 11%. Encara hi ha una mínima afectació de la covid, amb un 0,3% del volum d’euros que suposa aquest àmbit. La durada mitjana de les baixes s’ha incrementat lleugerament respecte al 2022 i és un xic superior en les de malaltia amb 61,1 dies de mitjana. La memòria destaca que les baixes motivades per patologies de salut mental i de l’aparell locomotor superen els 75 dies. En el cas dels accidents de treball la mitjana és de 60,8 dies.