“Un exemple de convivència entre cultures”

La comunitat musulmana al Principat, que s’enfila a prop de les 2.500 persones, es troba a la recta final del Ramadà, la celebració del novè mes del calendari islàmic amb dejuni, oració, reflexió i en comunitat. Enguany, la tradició a Andorra ha estat “molt fàcil”, indica el president del Centre Cultural Islàmic, Salih Salhi, qui recorda que aquest any el Ramadà s’està duent a terme a l’hivern, un fet que suposa un benefici en el moment del dejuni per la reducció d’hores en comparació a l’estiu.

La cultura musulmana es regeix pel calendari lunar, per la qual cosa l’any islàmic disposa de 354 dies i la celebració del Ramadà es desplaça anyalment. En aquest sentit, Salhi es mostra orgullós que a Andorra el col·lectiu es pugui relacionar “sense por” de ser discriminat per raó de cultura o religió. “Per la convivència entre cultures, Andorra és un exemple”, reafirma. De la mateixa manera, Hicham Jalima recorda que, tot i que la celebració forma de la religió, des de la comunitat es valora amb escreix els valora que els aporta, com “la solidaritat, compartir, la depuració del cos i el sentiment”.

Quant a la situació de la comunitat, expliquen que una de les màximes preocupacions és l’habitatge, la qual “no només ens afecta a nosaltres, també a la resta dels ciutadans del país”. Assenyalen que les condicions de vida al Principat són “favorables”, però que afecta l’increment de preus. “Abans era molt diferent, amb una nòmina es podia pagar tot, però ara, amb l’augment del cost de vida, l’objectiu és sobreviure”, ressalten. Però tot i les dificultats en l’àmbit econòmic que s’han viscut durant i després de la pandèmia del coronavirus, la comunitat musulmana s’ha mantingut a Andorra per la qualitat de vida a diferència del país d’origen. “Alguns han marxat cap a França, però al Marroc no perquè seria el mateix”, apunten, afegint que “si has viscut la pobresa, pots aguantar una mica més”.

LA MORT

Una de les màximes reivindicacions de la comunitat és la de disposar d’un cementiri on poder descansar, ja que actualment, recorden, les despulles dels compatriotes han de ser traslladades al país d’origen, França o Espanya. “Una persona treballa 40 anys a Andorra i no té dret a ser enterrada al país per la seva religió”, denuncia Jalima, posant de manifest que el desplaçament, suposa una gran despesa econòmica que no tothom és capaç d’afrontar, el que provoca, al seu entendre, “una desigualtat”.

Salhi exposa que, malgrat que, de moment, no s’hagi tirat endavant, des de la comunitat continuaran treballant per assolir l’objectiu i disposar d’un espai on poder descansar. “Volem tenir un lloc de repòs al país on hem fet la nostra vida respectant la nostra cultura”, manifesta Jalima.