Reportatge
L'experiència suïssa
Un despatx d'arquitectura es presenta a un concurs públic per edificar una escola al país helvètic i constaten les diferències que hi ha durant tot el procediment entre els dos estats.
El disseny que va idear el despatx Altura Arquitectes.
Altura Arquitectes és un despatx d’arquitectura andorrà que està treballant en diferents projectes al país. Ara mateix estan construint habitatges socials a Andorra la Vella o estan portant a terme el parc de l’Ossa d’Encamp. No fa gaire aquesta companyia va estar a punt de sortir-li un projecte a Suïssa, però no van poder guanyar el concurs públic d’edificar una escola a Lausana. Tot i això, des del despatx valoren l’experiència d’haver participat en el concurs, sobretot, perquè el procediment és molt diferent del d’aquí al Principat.
“Actualment, l’arquitectura a Suïssa està agafant renom, ens interessava bastant i amb Andorra hi ha aquest punt similar de muntanya i clima”, va explicar Lluís Ginjaume, un dels socis d’Altura Arquitectes.
La parella de Ginjaume viu en aquest país i precisament tres dels cinc socis de l’empresa havien estudiat part dels seus estudis a la universitat EPFL d’aquesta ciutat. En assabentar-se que s’obria el concurs, van decidir presentar-s’hi. Per poder conèixer més en detall del funcionament i de tota la burocràcia del territori, es van associar amb un arquitecte que coneixien i que ja fa anys que resideix a l’estat alpí. “Per saber el tema normatiu vam decidir col·laborar amb ell, quan vas a fora és important tenir el suport d’algú local”, va comentar Ginjaume.
El plec de bases demanava que l’escola havia de comptar amb una guarderia, una sala d’esports que es pogués utilitzar fora de l’horari escolar i un pati obert que servís com a parc pel barri. “Pel que fa a l’eficiència energètica, és bastant semblant a la d’aquí a Andorra, demanaven que es gastés poc en calefacció i llum, però els materials havien de ser locals i de baix impacte, per això vam decidir fer-ho amb fusta”, va detallar l’arquitecte, que va agregar que “a Suïssa es fan moltes construccions amb fusta”. L’edifici havia d’anar situat en una zona de la ciutat que està en vies de desenvolupament. “El barri tenia unes formes geomètriques i per això vam optar per una construcció de planta pentagonal” perquè “ens anava bé pel que fa a integració urbana i podíem fer un edifici compacte que gastés menys, ja que això els suïssos ho valoren molt”, va detallar Ginjaume.
Tot i que el jurat no es va decantar per la seva proposta, des del despatx van valorar el procés viscut. “L’experiència ha estat molt interessant”, va analitzar el soci d’Altura Arquitectes. “A Suïssa en els concursos pesen molt les idees, aposten per la qualitat i valoren molt el disseny”, va afirmar Ginjaume, que va afegir: “A Andorra el jurat és més l’administració i hi pesa molt l’oferta econòmica, no es valora tant l’arquitectura, a Suïssa el jurat són majoritàriament arquitectes”, va indicar l’especialista en arquitectura. “Les exigències del plec de bases sobre els materials sostenibles que tinguin poca petjada, això aquí no es demana. Va suposar un repte i no pares d’aprendre”, va relatar Ginjaume.
En total, van competir amb altres 36 dissenys més. El jurat estava format exclusivament per arquitectes i aquests van valorar tots els projectes en funció dels criteris que es van establir en el plec de bases. Després d’analitzar-los, sis dels treballs van ser seleccionats com a finalistes i llavors va ser un equip d’experts independents en economia, sostenibilitat o seguretat contra incendis que van valorar altres aspectes i en van garantir la viabilitat. La iniciativa andorrana no va ser seleccionada entre les sis candidates. Durant el procés, també van haver de fer unes maquetes de 50 x 50 centímetres de guix, que un cop acabat el concurs es van exposar de cara al públic.
Segons va comunicar el despatx, el concurs va ser “molt transparent”, atès que “el jurat fa un informe i s’envia a tothom, justifiquen perquè s’ha triat la proposta guanyadora, llavors es fa un llibre de tot el procediment d’unes cinquanta pàgines i després es fa una exposició pública”, va dir el constructor, que ho va comparar amb el veredicte del jurat del Principat, tot afirmant que “a Andorra no es fa públic i no és accessible per a tothom”. Tot i que el disseny andorrà no va prosperar, Ginjaume conclou que va ser “molt enriquidor perquè veus com es fan les coses en altres llocs i t’adones que hi ha una manera de fer diferent”, va dir el participant andorrà del concurs.