El Govern s'emmiralla en Brussel·les per la intervenció dels pisos buits

Quan el cap de Govern va explicar que la mesura de la cessió temporal i obligatòria d’ús tenia exemples de dret comparat, el cas a què es referia es troba al cor del Vell Continent. Des de final de febrer, diversos ajuntaments de la regió de Brussel·les, composta per 19 ajuntaments, està aplicant un canvi de norma que li permet expropiar els pisos buits i sense ús per tal que aquests entrin al mercat de lloguer. Sufragant, fins i tot, els costos de reformes perquè, des del 2022, a la capital d’Europa és il·legal no donar ús a un bé immobiliari.

L’administració belga va modificar el 2022 la Llei sobre gestió pública de béns privats, que datava de vint anys enrere, per culpa d’un forat en la norma que li impedia que un bé immobiliari aturat entrés de ple al mercat de lloguer. L’ajuntament que requisava un bé i el reformava per llogar-lo havia de donar l’opció al propietari de reclamar-lo un cop reformat i abans de ser llogat, segons va informar el diari belga Le Soir. Però la teoria va canviar el 2022 i la pràctica, des de final d’aquest febrer. El canvi de condicions de la norma obliga que, com a mínim, el pis no torni a ser propietat de l’original fins passades dècades, entre vint i trenta anys, el termini normal d’una hipoteca a Brussel·les a un preu que permeti als ajuntaments amortitzar aquesta renovació. Dels 19 ajuntaments, 16 ja tenen un funcionari encarregat de buscar habitatges desocupatsi dos – Saint-Gilles i Etterbeek– ja van començar les requises.

“He sentit que és una mesura bolivariana i un país com Bèlgica l’aplica, a mi no em sembla que sigui un règim d’extrema esquerra o comunista, és un estat de dret i una democràcia liberal com Andorra”, va dir ahir el cap de Govern, Xavier Espot, en una entrevista al programa Avui serà un bon dia, d’RTVA. Espot va expressar que la llei té com a objectiu establir paràmetres de discriminació per determinar en quins casos la proposta econòmica que demana el propietari és raonable i quina incorreria en frau de llei, i que la mesura compta amb garanties suficients “perquè no es parli d’expropiació”. Una iniciativa que ja duen a terme les autoritats locals de Brussel·les, des de les empreses públiques d’habitatge, perquè els propietaris no facin trampes en posar-los de lloguer a preus desorbitats. De fet, també és il·legal dedicar un pis únicament per al lloguer de vacances de curt termini, tipus Airbnb.

Arran de la crisi econòmica del 2008, tant Andorra com altres països es van trobar amb un gran estoc de vivenda al qual no podien donar sortida. En un context de preus elevats, una gran oferta però caiguda en picat de la demanda d’habitatge per la recessió, la solució va consistir a obrir el mercat a la inversió estrangera, tan criticada avui dia, però que en aquell moment va fer d’armilla salvavides al sector immobiliari. Davant un excés d’inversió estrangera que ha provocat un caldo de cultiu per a l’especulació immobiliària, Brussel·les ha desenvolupat un model matemàtic que ha permès mapejar la ciutat per descobrir quins pisos estaven fora del circuit del mercat, ni llogats ni ocupats. Les dades es van encreuar després amb altres com les del cadastre, els padrons municipals o les del consum d’aigua i electricitat, com va fer el ministeri d’Habitatge de la ministra Marsol amb FEDA. A Brussel·les hi ha uns 4.500 habitatges; a Andorra, entre 800 i 1.000, de moment.

A l’entrevista, Espot va remarcar la necessitat de protegir el dret de l’habitatge, el qual “és una mesura absolutament cabdal i una línia vermella que no traspassarem”, a més d’explicar que s’havia debatut amb els grups parlamentaris i els representants comunals “amb discreció” en un procés participatiu des de gener. Tot i això, matisa quan parla de les associacions afectades, com poden ser les dels sectors del turisme, la construcció o els pisos turístics, ja que “a la majoria d’elles els ho vam comentar, tot i que amb poca antelació”, a les quals el tema encara els provoca un maldecap. Preguntat per si es regularia el preu del metre quadrat, Espot va descartar limitar el preu de lloguer i va manifestar que “ja ho acabarem d’analitzar amb el sector”. Tanmateix, el cap de Govern va posar en relleu durant l’entrevista que la intenció és continuar potenciant els sectors tradicionals sense que repercuteixi al creixement sostenible.

L'EXGURU FISCAL DE L'OCDE VA ORIENTAR EL GOVERN

L’exdirector del centre de política i administració tributària de l’OCDE Pascal Saint-Amans va assessorar Govern per tal que la mesura d’intervenir en els pisos del mercat de lloguers tingués les màximes garanties fiscals possibles. Saint-Amans va treballar quinze anys a l’OCDE, a més de ser membre del grup d’experts de l’ONU en cooperació internacional en afers fiscals i haver estat tambédins del ministeri de Finances francès. El fiscalitzador va ser l’home fort en les negociacions d’Europa amb el Regne Unit pel Brexit.