Només es reciclen la meitat dels residus

Andorra va produir un 1,7% més de residus l’any passat respecte del 2022, però les deixalles urbanes, les produïdes pels ciutadans, han baixat un 2,1%. Unes xifres que en termes absoluts van ser de 152.196 tones, de les quals 49.635 procedents de residus urbans i que el ministre de Medi Ambient, Guillem Casal, va valorar positivament perquè malgrat l’augment de la població es tendeix cap a la reducció de les deixalles generades, una de les fites que volen assolir les polítiques en aquesta matèria. Casal va recordar que el 2030 la producció de deixalles s’ha de reduir un 15% respecte de les dades del 2010 i aquesta rebaixa ja s’està assolint. Respecte als residus que s’envien a reciclar, la dada del 2023 és que s’ha arribat al 49%, proporció similar a la d’anys anteriors i setze punts per sota del 65% que s’ha d’haver aconseguit el 2035. Casal va instar a augmentar el percentatge en el marc de la reunió de la comissió de coordinació i desenvolupament del pla nacional de residus. L’executiu i els comuns es van emplaçar a analitzar “com podem millorar tant per poder disminuir aquests residus que generem, però sobretot també per a aquells que recollim, per recollir-los millor i de manera més eficient”, va destacar el ministre.

Entre les accions que es van plantejar hi ha el porta a porta, tancar contenidors i instal·lar uns sistemes d’obertura que permetrien disposar de més dades sobre els residus que s’hi aboquen, a més de treballar amb els grans productors. Estarien acompanyades de campanyes de comunicació i volen impactar en el fet que cada vegada hi hagi “menys impropis” en recollides que ja fa anys que es duen a terme, com les de paper i cartó, vidre i envasos, però també a l’hora d’impulsar-ne de noves, com la de la matèria orgànica o la major recuperació del tèxtil.

Estendre la recollida de matèria orgànica a la població en general encara no té data. Casal va exposar que quan s’implementi “s’ha de fer molt bé perquè aquesta matèria orgànica no ha de tenir gairebé impropis”. Amb relació a la gestió, va indicar que “una via seria exportar-la”, com es fa actualment amb la que es recull entre grans productors. Però el ministre és partidari d’anar més enllà, ja que s’ha calculat que es podria arribar a produir 10.000 tones i ara com ara se’n tracten unes mil. El titular de Medi Ambient va especificar que ara les 9.000 restants se’n van al centre de tractament de residus i en ser una matèria “molt humida té poc valor calòric”, mentre que se li’n podria treure més profit a través d’una planta de biometanització per recuperar el biogàs. De fet, la instal·lació s’avaluarà ja aquest 2024. Una planta de compostatge seria més complexa per les condicions orogràfiques i la disponibilitat de terrenys a Andorra.

La recollida selectiva que més tones recicla continua sent el paper i cartró, seguida del vidre, dels envasos i de la matèria orgànica que es recull als centres comercials. Quant a la gestió del tèxtil, va apuntar a l’ampliació dels punts de recollida.

L’increment del còmput global de residus generats es deu essencialment a la construcció i a que tant el 2022 com el 2023 una “situació tècnica” va provocar que s’haguessin de començar a exportar fangs de les depuradores. Entre un 24% i un 26% dels residus es gestionen al país i la resta, s’exporten.

MALBARATAMENT

Una altra de les fites marcades al pla de residus és la reducció del malbaratament alimentari i, en aquest sentit, el titular de Medi Ambient va recordar que des del 4 de gener passat els establiments de més de 1.200 metres quadrats estan obligats a disposar d’espais en els quals posar productes que estiguin arribant a la seva data de caducitat o de consum preferent i abaratir-los, i va detallar que actualment n’hi ha deu que ho estan fent. També es vol treballar a través de campanyes el malbaratament a les escoles, aprofitant el segell Escola Verda.