El PS i Andorra Endavant trenquen amb la taula de treball de l’habitatge

Les primeres conseqüències polítiques a les mesures que el Govern va anunciar dins la futura llei d’habitatge i creixement sostenible no s’han fet esperar ni una setmana. El Partit Socialdemòcrata i Andorra Endavant surten de la taula de treball per l’habitatge arran de la “unilateralitat”, la falta “de consens i diàleg” amb els diferents agents socials i polítics implicats, i la manera com s’ha procedit. Ni la forma ni el fons van convèncer les dues formacions, tot i que alguns motius difereixen.

Pel que fa a la forma, el PS critica una legislació “a cop de tuit” i, del fons, la manca d’una reflexió molt més profunda sobre el model de país, el creixement i l’habitatge. Andorra Endavant, per la seva banda, acusa l’executiu de no comptar amb l’oposició en la presa de decisions i de no “dialogar”, a més de ser “frontalment” contrari a algunes mesures.

Les crítiques dels socialdemòcrates als canvis de decisions de Govern pivoten sobre tres eixos. En primer lloc, pel que fa a l’habitatge, consideren que el problema és la manca de lloguer assequible, el qual s’ha d’indexar amb preus de referència. “Un lloguer assequible és de 3.000 euros al mes? Manca una aposta clara”, va dir el president del partit, Pere Baró, que també va expressar que la mesura de la cessió temporal i obligatòria d’ús dels pisos buits és “poc garantista i no sempre funciona, més enllà de la seva constitucionalitat”. Més taxativa es va mostrar la consellera general d’AE Noemí Amador, que va titllar de “perillós” aquest intervencionisme i va dir que “pot agreujar la inseguretat jurídica”. En segon terme, pel que fa a la limitació de la inversió estrangera, carreguen contra els alts i baixos de l’executiu, ja que “nosaltres vam proposar limitar-la a un pis, després van passar a deu i ara han decidit que en siguin dos. Per què no ens van comprar la idea llavors”, va manifestar Baró. Amador, pel seu costat, considera que la mesura espantar els inversors i impactar de forma negativa en el sector immobiliari. En darrera instància, pel que fa a la immigració, el PS va dir que DA té una “mala concepció de la llei” per ajuntar l’obligatorietat d’aportar el dipòsit de 50.000 euros als treballadors per compte propi amb l’habitatge.

Judith Casal, presidenta parlamentària del PS“Estem farts del fals pretès consens. No hem participat en les decisions i no les compartirem”

Noemí Amador, Consellera general d'AE“Per què va servir el monogràfic de l’habitatge si no envien ni la informació?”

La forma també guarda molts motius en aquesta decisió. “No estem d’acord en la forma de procedir i no compartirem la presa de decisions, on no hem participat”, va dir Casal, que va etzibar que “estem farts del fals pretès consens”. La socialdemòcrata també va recordar que en el monogràfic per l’habitatge del novembre passat tots els partits es van emplaçar a treballar conjuntament, i “això no és allò de la mobilització de tots els recursos i posar en comú el muscle”. Del mateix parer és la consellera general d’AE, que es va preguntar retòricament “de què serveix el monogràfic si ni envien la informació?”.

Cerni Escalé,  President de Concòrida“DA té un doble discurs amb el consens. Hauríem agraït que es tractés la llei al grup de treball”

Víctor Pintos, Conseller no adscrit“La decisió del PS i AE s’entén i és legítima. DA ens té habituats al menysteniment”

Tanmateix, la resta de l’oposició no es va quedar al marge de la qüestió. El president de Concòrdia, Cerni Escalé, va manifestar que el seu partit no sortirà del grup de treball i va titllar de “valentes” algunes mesures, tot i témer “l’efecte crida” per haver anunciat les mesures abans del text legislat, sobretot les que atenyen la inversió estrangera immobiliària i la construcció. No obstant això, Escalé va criticar el “doble discurs de consens” de l’executiu perquè “hauríem agraït que les mesures s’haguessin pres en el grup de treball”. Completant l’arc parlamentari, el conseller no adscrit, Víctor Pintos, va definir la decisió del PS i AE com “entenedora i legítima”. Pintos no va tancar la porta a prendre una decisió similar i va comentar que “no és normal que s’hagi passat del consens d’aquesta taula de treball i dels sectors implicats”, a més d’etzibar que “ens tenen habituats al menysteniment”.