La Batllia condemna Loan Fité a retornar 5,6 milions de crèdits pactats amb BPA

Entre el 2007 i el 2013 l'empresari Josep Maria Loan Fité va subscriure amb Banca Privada d'Andorra (BPA) un total de quatre préstecs –tres dels quals amb garantia hipotecària de terrenys o béns immobiliaris– que després de la intervenció de BPA van passar a mans de Vall Banc, l'entitat hereva dels actius lícits del banc propietat dels germans Cierco. El 2016 i el 2017 la nova entitat envia a l'empresari sengles cartes per informar-lo de la situació dels préstecs i la quantitat de quotes impagades i que si no regularitza la situació se li reclamarà per la via judicial. Una reclamació que continua viva i que la Batllia va validar en una sentència del maig passat en que condemna Loan Fité a abonar a Vall Banc 5,6 milions en concepte de quantitat prestada i quotes impagades als quals s'hauran d'afegir interessos i comissions d'aplicació.

L'empresari està en fallida i, per tant, n'és part en el procés amb la saig que n'és administradora judicial. I rebutja la reclamació i ha recorregut la sentència a la sala civil del Tribunal Superior argumentant la manca de legitimitat de Vall Banc per reclamar-li els diners. La representació lletrada centra la seva argumentació en que el banc pont pretenia uns diners que no li corresponien i que no va informar degudament al client afectat de la subrogació dels préstecs, causant-li indefensió. La Batllia replica que la reclamació dels diners està plenament justificada perquè la subrogació dels préstecs es va fer en virtut de la Llei de reestructuració d'entitats bancàries i "les finalitats de la mesura no foren altres que continuar amb una activitat bancària tan normalitzada com sigui possible i això en benefici dels usuaris de BPA". I rebutja la presumpta indefensió de l'empresari per la quantitat d'informació vinculada a BPA que va transcendir arran de la intervenció i l'oficial que va recollir el BOPA. La defensa de Loan Fité també posava en dubte la procedència dels fons que li van ser prestats tenint en compte que Banca Privada va caure després de ser considerada entitat de risc per presumptes pràctiques de blanqueig. Un altra valoració que tomba la sentència, que considera que no és "productiu ni d'interès per aquesta causa haver de tergiversar com ho fa la part defenent sobre la il·licitud dels actius o passius, perquè no es nodreixen sobre la mateixa base".

La sala civil del Tribunal Superior ha de decidir ara sobre l'apel·lació presentada per l'advocat de l'empresari i l'administradora judicial. En un escrit de 25 pàgines insisteixen en els arguments de la primera instància i afegeixen que en el cas d'un dels crèdits reclamats la manca de legitimitat de Vall Banc és molt clara, ja que el prestador és un fons d'inversió del qual el banc n'era el dipositari. Per tant, no pot demanar uns diners que no eren seus.