La negligència de la CASS s’arrossega des del 1971

Només tres anys després de l’inici dels pagaments de pensions d’invalidesa del grup 1, aquelles compatibles amb el treball, ja va haver-hi les primeres irregularitats. L’any 1971, dels vuit pensionistes del grup, un ja va tenir sobrepagaments. El creixement exponencial, dècada a dècada, ha fet arribar a la conclusió l’actual direcció de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que, en mig segle, la xifra se situa en els 5,993 milions d’euros. Sis milions de negligència, dels quals 1,065 milions es van condonar entre el període del 2021 al 2024, per evitar la reclamació del deute tal com permetia el criteri jurídic de la parapública, a través de la Llei de pressupostos d’aquest any que tanta pols va aixecar.

Marc Galabert, President de la CASS“La CASS ha d’afrontar els reptes gradualment i prioritzant fer una gestió més global”

“És un error continuat de la CASS”, va dir ahir el president de l’entitat, Marc Galabert, en la seva compareixença i la del mateix director, Josep Escoriza, al Consell General davant la comissió legislativa de seguiment i sostenibilitat de les pensions. La compareixença va servir per destriar dues fonts d’informació: per una banda, la presentació de les conclusions de l’estudi forensic de Deloitte a través de l’auditoria dels comptes i d’entrevistes als treballadors, membres de l’equip directiu i del consell d’administració actuals i passats i, per l’altra, el cribratge de la mateixa parapública per descobrir quina ha sigut la quantitat total dels sobrepagaments al llarg dels anys.

Josep Escoriza, Director de la CASS“L’afer de les pensions del grup 1 és puntual i ja l’hem solucionat. Ara necessitem més recursos”

La hipòtesi sobre la qual va rotar la tasca de Deloitte consistia a esbrinar si l’operativa de les pensions era correcta. Per dur a terme l’estudi, que comprèn entre el 2016 – any en què hi ha una gran remodelació de l’àrea de les pensions– i el 2023, Deloitte va fer 18 entrevistes a 13 tècnics i treballadors, 14 entrevistes a 10 persones de l’equip directiu, i 12 a 11 consellers i exconsellers, inclosos tres expresidents. Les principals conclusions que s’extreuen és que hi havia una manca de control per falta de priorització i mitjans humans, a més d’un desconeixement de la magnitud de la incorrecció, basades tant en les entrevistes com l’anàlisi documental que es va centrar, sobretot, en la revisió d’actes del comitè de direcció i del consell d’administració. També afirmen que des de l’equip directiu i el consell d’administració els entrevistats manifesten no conèixer el funcionament de l’operativa, una premissa que no consta en les actes fins a l’agost del 2024, i constaten que les regularitzacions amb comptagotes es feien de forma manual. De fet, van trobar tres sentències del 2011 i una de l’any 1998, la qual va arribar a la Batllia i es va donar la raó a la parapública. Tot i els set anys d’estudi, Deloitte conclou que del període analitzat, només es van realitzar controls l’any 2021.

Aquell any, arran d’unes revisions manuals d’un empleat de l’àrea de pensions, es van determinar en una setmana que, dels 525 pensionistes –del total de 1.267– que es van fiscalitzar, en 105 es van detectar irregularitats, fets que suposen un 20% d’incidència. Dels 105, es va procedir únicament a la suspensió de 34, ja que “segurament eren aquelles amb evidències més flagrants, però no sabem per què eren 34 i no 35 perquè no hi ha cap document que n’expliqui els motius”. Anecdòticament, entre els anys 2022 i 2023 es van fer, respectivament, sis i tres regularitzacions. Això implica, tal com s’explica en l’informe, que tot i el detall dels resultats dels controls del 2021, no es constata una problemàtica generalitzada i tampoc “es desprèn un increment del risc de la falta de regularitzacions”, va dir Galabert.

Tal com s’ha dit anteriorment, les xifres han crescut de forma exponencial i es troba un patró d’augment amb el pas dels anys que explota ben entrat al canvi de segle. L’anàlisi, feta any a any, mostra com a final de la primera dècada, del 1970 al 1979, es tanca amb prop de 19.000 euros de forat. A inici de segle ja són més d’1,2 milions d’euros. Des del 2002, tots els anys sumen ja més de 100.000 euros de sobrepagaments, una xifra que a partir del 2015 supera els 200.000 euros per any, i que a partir del 2019 ho fa amb els 300.000 euros. L’any que es van pagar més diners de més és el 2023, amb 369.000 euros. Tot i això, s’ha de matisar que els 19.000 euros a la dècada del 1970, amb tots els càlculs inflacionaris, podrien ser actualment prop de 500.000 euros.

CRIDA A LA CALMA

En les prop de dues hores i mitja de compareixença, Galabert i Escoriza també van tenir temps per anunciar les millores de gestió, les quals tenen com a epicentre un nou organigrama que permeti funcionar millor. També van avisar que hi hauria canvis de responsabilitats, que es contractaria suport extern per revisar tots els procediments interns i feines que es poden externalitzar i que es van detectar mancances de personal imprescindibles per a una millor gestió, per a les quals en no disposar de pressupost el 2024, cal esperar a l’aprovació del 2025 i posteriors concursos interns i externs.

“Els reptes de la CASS s’han d’afrontar gradualment i prioritzant alguns aspectes per fer una gestió més global que agilitzi tots els procediments”, va comentar el president de la parapública, que va manifestar que molts es podrien incorporar ja si no fos per les restriccions pressupostàries. Galabert va demanar més recursos per abordar els reptes globals i va remarcar que el procediment actual del nou sistema informatitzat és “fiable”, a més d’enviar un missatge de tranquil·litat a la ciutadania. Escoriza també va apuntar que aquest afer “és un tema puntual ja solucionat” i que estan duent a terme “canvis culturals dins la CASS per treballar com les empreses més modernes, però per això es necessiten més recursos”.