L’empresari Loan Fité, condemnat a retornar 5,6 milions a Vall Banc

Josep Maria Loan Fité ha estat condemnat en primera instància a abonar 5,6 milions d’euros en concepte de quantitat prestada i quotes impagades a Vall Banc després que el mes de maig passat la Batllia dictés sentencia a favor de l’entitat financera. Entre el 2007 i el 2013 l’empresari va demanar un total de quatre préstecs –tres dels quals amb garantia hipotecària de terrenys o béns immobiliaris– a Banca Privada d’Andorra (BPA). Quan l’any 2015 es va intervenir BPA els actius lícits de banc van passar a mans de Vall Banc, que va sorgir com a banc pont per transferir els actius i passius d’origen fundat. La nova entitat va subrogar els préstecs de l’empresari amb BPA i li va enviar dues cartes, una l’any 2016 i l’altra el 2017, per informar-lo de la situació dels préstecs i la quantitat de quotes impagades, i li va dir que si no regularitzava la situació se li reclamaria el deute per la via judicial, i així ho va fer el 2018 després que el deutor fes cas omís a les missives.

L’advocat va presentar un recurs d’apel·lació per recórrer contra la sentència a la sala civil del Tribunal Superior, argumentant la manca de legitimitat de Vall Banc per reclamar-li els diners.

La representació lletrada de l’acusat va centrar la seva argumentació en el fet que el banc pont pretenia una part del préstec que no li corresponia, ja que, segons s’indica en el recurs d’apel·lació, aquest crèdit forma part del Fons Real Estate de VB Fons, que en el seu dia BPA va titularitzar i cedir a BPA Fons. Així que l’advocat de la part demandada determina que Vall Banc SLU no pot reclamar el deute pel fet que no n’és l’entitat gestora i només n’és un dipositari, i l’únic capaç de reclamar-lo és Vall Banc Fons SAU, que, segons s’assenyala en l’escrit, “no ha comparegut en aquest judici”. Pel que fa a la resta del crèdit que se li reclama, en l’al·legat s’explica que Vall Banc no va provar “amb la més mínima prova que són els titulars dels crèdits”.

Un altre argument que s’utilitza en la reclamació al TS és que l’entitat bancària no va informar degudament el client afectat de la subrogació dels préstecs, causant-li que no es pogués defensar de manera justa, i en el recurs s’apunta que “en cap ni una de les comunicacions fetes per Vall Banc al senyor Loan Fité se li comunica la seva nova condició com a client de l’entitat”.

En la sentència, la Batllia va destacar que la reclamació dels diners era justificada perquè la subrogació dels préstecs es va fer en virtut de la Llei 8/2015 de reestructuració d’entitats bancàries, i que en la seva aplicació es pretenia “continuar amb una activitat bancària normalitzada en la mesura del possible i això en benefici dels usuaris de BPA”. L’entitat jurídica també va rebutjar la presumpta indefensió de l’empresari per la quantitat d’informació vinculada a BPA que va transcendir arran de la intervenció i que el BOPA va recollir.

La defensa de l’acusat també va posar en dubte la procedència dels crèdits que li van ser concedits, tenint en compte que Banca Privada va ser intervinguda després de ser considerada entitat de risc per presumptes pràctiques de blanqueig de capitals, una altra valoració que va tombar la Batllia en considerar que no és “productiu ni d’interès per aquesta causa haver de tergiversar sobre la il·licitud dels actius o passius”.

Ara, el cas està en mans Tribunal Superior que és qui ha de decidir sobre l’apel·lació presentada per l’advocat de l’empresari i l’administradora judicial, que és la saig, ja que aquest està en fallida. En un escrit de 25 pàgines insisteixen en els arguments de la primera instància.

CRONOLOGIA

1 INTERVENCIÓ DE BPA I NAIXEMENT DE VALL BANC

L’acusat va demanar quatre crèdits a BPA entre el 2009 i el 2013, i quan va ser intervinguda van passar a mans de Vall Banc, que els va reclamar sense èxit.

2 L’AFER ES POSA EN MANS DE LA JUSTÍCIA

El 5 de maig es va notificar a les parts la sentència a favor de Vall Banc i, per tant, que hauria de pagar la quantitat prestada per BPA i les quotes impagades.

3 RECORRE AL TRIBUNAL SUPERIOR

L’advocat del demandat ha recorregut contra la sentència al TS al·legant, entre altres, que el banc pretenia una part del préstec que no li corresponia.