IDIOMA OFICIAL
Youtubers i esportistes d’elit hauran d’aprendre català
Aquests residents hauran d’aportar un certificat que acrediti el nivell A1 en la primera renovació i l’A2 en la segona a partir del 2029
Agustin51 durant un directe de YouTube.
Els youtubers, finalment, hauran de fer un examen per acreditar un nivell mínim de català per renovar la targeta de residència i treball. L’altra novetat de la llei és que els esportistes d’elit també ho hauran de fer, ja siguin jugadors de l’FC Andorra, del MoraBanc, ciclistes professionals o pilots de MotoGP. La notícia arriba després que fa un any es creés confusió i neguit entre el col·lectiu. Alguns no van encaixar del tot bé la notícia, com en el cas d’Agustin51, un youtuber resident, que va afirmar que Andorra era una “puta dictadura” i que es va queixar que li diguessin “d’un dia a l’altre” que hauria d’aprendre l’idioma. En aquest punt, la ministra de Cultura, Mònica Bonell, va aclarir que la norma no afectaria els creadors de contingut i que només l’haurien de complir els assalariats. Tot això fins dijous, quan els grups parlamentaris van acordar que la llei afectaria tots els residents, ja que “totes les persones que visquin a Andorra han de ser tractades igual”, tal com va explicar la consellera general del PS i membre de la comissió legislativa que ha elaborat el projecte de llei, Susanna Vela. Per altra banda, la consellera general de Concòrdia i també membre de la comissió, Maria Àngels Aché, va manifestar que la proposta de llei “és molt positiva per mantenir la nostra llengua i cultura i s’ha d’aplicar a tothom”.
El calendari ja està clar i segons Bonell la norma serà aprovada al Consell General el 25 d’abril i a l’octubre ja es preveu tenir el reglament. La llei entrarà en vigor el 2025. Segons la ministra, els dos primers anys no hi haurà exàmens de manera que totes les persones assalariades que hagin de renovar el permís de residència hauran de fer un curs de 30 hores. Posteriorment, quan hagin de fer la segona renovació ja hauran d’acreditar un A2. Per als assalariats que vulguin renovar la residència el 2026 varia, ja que hauran d’acreditar en la primera renovació (el 2027) l’A1 i el 2029, en la segona renovació, l’A2. És important saber que la norma no afecta les persones ja residents. Bonell, a més, va insistir a tranquil·litzar tothom dient que “l’examen serà oral i conté conceptes elementals”. També va destacar que durant l’any hi haurà dues convocatòries i es preveu que s’ampliïn amb el temps.
“L’examen serà en format oral i contindrà conceptes molt elementals”
“Aquesta norma beneficia el país i ens pot ajudar a fidelitzar els treballadors”
La transitòria de cinc anys que afecta els residents passius i els autònoms –com és el cas dels youtubers– no acaba de convèncer el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, que no entén el motiu pel qual “els youtubers tenen cinc anys més que la resta”, i que va afegir que “el Govern tracta la gent amb diferent vara de mesurar, no és normal la diferenciació perquè no es demana que tradueixin El Quixot”. Ubach considera que un any és “un temps prudencial per conèixer un mínim la llengua”. Concòrdia també volia fer que aquesta moratòria fos inferior a cinc anys, però “no va poder ser per qüestions tècniques i de recursos que puguin tenir dins el departament de Política Lingüística”, va destacar Aché. Vela va explicar que “si tots els residents que han d’obtenir el títol anessin de cop a fer-ho, Política Lingüística no ho podria assumir”.
El president de la Unió Hotelera (UHA), Jordi Pujol, veu molt favorable la modificació tot i que, segons assegura, “nosaltres des del primer moment no ens hi hem oposat”, ja que “creiem que aquesta norma beneficia el país i ens pot ajudar a fidelitzar els treballadors perquè es quedin aquí”.
“La proposta de llei és positiva per mantenir la nostra llengua i cultura i s’ha d’aplicar a tothom”
“Aquest país està prenent una deriva que a nosaltres no ens agrada gens ni mica”
Pel que fa a Andorra Endavant, que es va desmarcar de l’acord del projecte de llei per falta de convenciment en alguns punts com ara “les diferents multes de 60.000 euros per a les persones que no parlen català, per faltes greus”, la presidenta del partit, Carine Montaner, va posar sobre la taula que “ja n’hi ha prou”, i va afegir que “aquest país està prenent una deriva que a nosaltres no ens agrada”. Aché, per la seva banda, va assegurar que no existeix cap mena de sanció cap als residents que no puguin acreditar el nivell, “l’únic que pot passar és que no renovin el permís de residència i treball”. A més, va subratllar el fet que “les sancions que es contemplen a la llei són per als empresaris que no compleixin la normativa en accions com fer publicitat en altres idiomes que no siguin el català o que s’atengui la població en un idioma que no sigui l’oficial”. Montaner va explicar que no van participar en el comunicat conjunt d’aprovació de la proposta perquè consideren que “aquesta proposta portarà problemes amb els països veïns i amb la Unió Europea”. El partit, segons determina la presidenta, va proposar que “el ministeri estipulés per a cada sector d’activitat les diferents frases i paraules bàsiques a saber, però que no s’exigís un nivell mínim”. A més, va ressaltar que “en l’àmbit pràctic nosaltres veiem molta complicació en tot el procediment”.