Andorra es troba en zona d’elevada exposició al radó

El radó és un gas radioactiu indetectable per l’ésser humà. No es pot veure ni olorar i s’associa al càncer de pulmó. Una de les àrees en el rang de zones de gran concentració és el Pirineu i, lògicament, Andorra no s’escapa del risc d’aquest gas, que està catalogat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com una de les principals causes del càncer de pulmó, darrere del tabac. Les estimacions d’aquesta organització dependent de l’ONU atribueixen al radó entre un 3 i un 14% dels casos de càncers d’aquest tipus atribuïbles al gas.

“És un gas noble que no es combina amb altres elements i viatja a l’atmosfera sense que el pugui atrapar cap altre element”, va explicar Valentí Turu, geòleg andorrà i president de la Fundació Marcel Chevalier. “És nociu per a la salut en una certa quantitat en comparació amb altres elements radioactius”, va indicar.

El Consell de Seguretat Nuclear d’Espanya va publicar un informe de les zones del territori espanyol amb més presència d’aquest gas i en tot el Pirineu s’hi podia apreciar que els nivells eren alts. A Andorra no en constaven dades, la tendència de radó és clara. El gas sorgeix per la desintegració d’un element químic anomenat radi que es troba a dins de les roques. “Les que més porten aquest element són les de granit, en comparació amb altres roques”, va indicar el geòleg. “La major part dels llocs on hi ha més radó és als Pirineus i, per extensió, Andorra no és diferent per la composició i l’estructura”, va assegurar l’expert en geologia.

Des del punt de vista mèdic, el doctor en pneumologia Jordi Roig va afirmar que el gas “és una de les causes de càncer de pulmó perquè és completament radioactiu”. “Andorra en presenta un nivell alt, les zones de muntanya tenen aquestes característiques per les roques”, va comentar el pneumòleg.

Roig, que a part de ser metge especialista en substàncies tòxiques participa també com a moderador i ponent en conferències sobre el perill d’aquests elements a l’aire, es mostra molt crític per la falta de programes governamentals concrets destinats a prevenir de “la perillosa relació existent entre l’exposició ambiental al radó, generalment a l’hàbitat familiar o laboral, i l’aparició progressivament més freqüent de càncer de pulmó en població no fumadora”.

“La major part dels llocs on hi ha més radó és als Pirineus i, per extensió, a Andorra”Valentí Turu, geòleg

“El gas és una de les causes de càncer de pulmó perquè és radioactiu”Jordi Roig, pneumòleg

El pneumòleg concentra part de les crítiques governamentals contra Espanya i Itàlia i, per extensió, Andorra, per no disposar de programes concrets en contra el radó. “Com a pneumòleg ja de llarga trajectòria professional, no puc deixar de pensar en un cert paral·lelisme amb la tragèdia ocorreguda amb els càncers pulmonars i pleurals, així com altres patologies, derivades de l’exposició incontrolada de la població a l’asbest, també conegut popularment com a amiant o uralita”, va comentar, “amb la qual no va existir una regulació realment efectiva i aplicable fins diverses dècades posteriors al fet que fos conegut el perill d’aquesta fibra”.

SENSE ALARMISME

Turu va assegurar que no s’ha de crear alarmisme per aquest gas. “Si moc una pedra, no tindré radó als pulmons”, va asseverar el tècnic en ciències de la terra, que va afegir: “Hi ha d’haver una font constant per estar-hi exposat i perquè això passi s’ha de ser en una zona poc ventilada i en edificis a sota terra”, va afegir el president de la fundació. Per tant, que el país sigui una zona propensa a la descomposició d’aquest gas per la quantitat de roques, no significa que s’hi estigui exposat constantment. A més, a l’aire lliure “no et contaminaràs perquè la circulació pròpia de l’aire fa que hi hagi una renovació constant. El problema és en llocs tancats, com els soterranis i amb poca ventilació”, va descriure l’especialista en l’estudi de la superfície terrestre. Per aquest motiu va dir que “ha de ser una exposició durant un llarg període de temps”. Roig es va mostrar més prudent, va voler recalcar la situació de nivell “alt” i va demanar acció política.