“Fer creure que el ‘no’ ens mantindrà igual és enganyar”

Europa és l’altre gran tema de legislatura. El cap de Govern té clar que el gran repte és fer veure que quedar-se al marge de la UE no és l’opció, especialment mirant cap al futur.

Li hauran preguntat mil cops què aporta Europa?

S’ha de tenir la capacitat d’abstreure’s una mica de la realitat actual i de projectar-se a 10 o 15 anys vista i d’anticipar una mica quina serà l’evolució del país. Evidentment, si ens situem en el moment del referèndum, els avantatges que s’extreuen d’aquest acord d’associació són infinitament menors. No vull dir que no existeixin els avantatges que es poden anticipar si ens situem en un escenari referèndum més 10 o més 15 anys.

Europa és el canvi que cal?

Cal buscar nous sectors d’activitat i, si pot ser, en sectors d’alt valor afegit en matèria d’innovació i sostenibilitat. L’experiència demostra que no n’hi ha prou d’obrir l’economia com es va fer el 2012 i, per tant, removent totes les restriccions a la inversió estrangera, la implantació d’empreses, professions liberals, sinó que cal alguna cosa més per mobilitzar sectors econòmics d’alt valor afegit. I aquesta mica és el que ens portarà a l’acord d’associació. És l’equivalència tècnica que ens durà la pertinença al mercat interior europeu, que vindrà de la mà de l’acord d’associació, perquè això ens donarà un segell que farà que les empreses implantades a Andorra tinguin moltes més facilitats a l’hora d’exportar.

La dificultat és fer arribar el missatge?

Sé que és una mica conceptual o eteri. Podem esmentar molts altres avantatges concrets. La possibilitat dels nostres joves, empresaris i treballadors d’implantar-se en qualsevol país de la UE o de l’Espai Econòmic Europeu com si fossin comunitaris. El programa Erasmus, la possibilitat per part d’Andorra de participar en multitud de programes europeus ara vedats. La balança es decanta escandalosament cap al costat dels avantatges. Molts dels desavantatges no són imputables a l’acord d’associació, sinó conseqüència de l’evolució econòmica i social del país, amb acord o sense.

Però l’economia funciona.

Els sectors econòmics tradicionals estan molt madurs o en seriós risc i compromesos de cara al futur.

Quina seria la situació si finalment surt el ‘no’?

No tinc la bola de vidre, però és cert que l’experiència que tinc com a cap de Govern fa que tingui certes intuïcions. Un no obrirà certament un escenari complicat i d’incertesa, i hi ha determinades qüestions que entenem com a drets adquirits de manera indefinida que potser deixaran de ser-ho. Hi ha determinats inputs per part de les institucions europees, en el sentit que l’acord duaner de 1990 no pot perviure com a tal i ha de ser renegociat.

Això de quedar-nos com estem és populisme?

L’statu quo no existeix. És una entelèquia, una premissa falsa, que és que la situació i el nostre encaix amb el nostre entorn serà sempre el mateix i serà absolutament immutable amb el pas dels anys. I això no és així. No és el mateix encaix d’Andorra amb Europa l’any 89 que el 91, amb un acord de cooperació l’any 2016 sobre l’intercanvi automàtic d’informació. Tots aquests acords a vegades han vingut de la mà de les demandes d’Andorra o de les pressions d’Europa. Voler creure, per bé o per mal, que dir no vol dir que la fotografia fixa d’avui es mantindrà per sempre és enganyar el personal.

La intoxicació hi és. És el principal enemic?

Hem de fer entendre que la decisió respecte de l’acord d’associació no és per a l’Andorra de l’any que ve ni d’aquí a dos anys. És per a l’Andorra que volem, per als nostres fills i per als nostres nets, i això obliga a pensar que ara estem en una situació de creixement econòmic, però no és segur que es pugui mantenir indefinidament, l’economia té cicles. Hi ha moments de crisi. Andorra s’ha de dotar d’un instrument que l’enforteixi davant d’aquests moments d’adversitat. I serem molt més resilients i molt més potents amb un encaix sòlid i transversal amb la UE que vivint-ne al marge.