L’acord rebaixa a cinc anys la residència permanent

Els nacionals europeus tindran més facilitats per tenir l’estatus de resident i reagrupar la seva família al Principat. D’aquesta manera, la residència permanent es redueix dels deu anys als cinc i s’aplana el terreny amb unes condicions econòmiques més favorables per al reagrupament familiar, que anirà indexat amb el salari mínim, i els familiars reagrupats, tot i entrar al còmput de la quota específica, podran entrar igualment encara que aquesta s’exhaureixi. “Les condicions per al reagrupament seran menys elevades”, va explicar el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba. Tanmateix, Riba va avançar que el Principat té salvaguardes en cas que l’augment de població posi en perill l’habitatge, el treball o el sistema de salut públic. “Seria només en casos de força major, com la pandèmia”, va dir el secretari, que, entre altres apartats, va tractar l’aplicació del cabal comunitari pel que fa a les quatre llibertats: lliure circulació de mercaderies, serveis, capital i persones.

En primer lloc, una novetat de l’acord resideix en el certificatge amb l’etiqueta de la UE, el qual és necessari per a qualsevol producte que circuli dins el mercat comú. Aquest procés, que bé el pot dur una administració pública o bé empreses terceres, es nodriria de convenis de col·laboració amb organitzacions espanyoles i franceses que certificarien el producte. Fins ara, les empreses andorranes havien de recórrer a empreses terceres, fet que suposava un augment dels costos, però als productes alimentaris el ministeri de Salut permet registres sanitaris. Un cas particular és el del tabac perquè té un període de transitorietat de 30 anys, tot i que “la tendència natural va a la baixa”, va expressar Riba.

“Les salvaguardes només s’utilitzarien en casos de força major, com va ser la pandèmia”
Landy Riba, Secretari d’Estat d’Afers Europeus

En relació amb la lliure circulació de serveis, relacionada amb el dret a l’establiment, en el període transitori de tres anys l’executiu ha de produir una norma que permeti la creació col·legis professionals d’aquelles feines liberals sense normativa pròpia. Quant a la lliure circulació de capitals, els serveis financers tenen 15 anys de transició i serà Andorra qui decideixi la celeritat d’entrada de cadascun dels quatre segments: fons d’inversió, assegurances, banca i mercat de valors. La reciprocitat opera quan el Principat accedeixi al mercat interior. Per últim, i pel que fa a la lliure circulació de persones, es passarà a tenir un mecanisme de coordinació comunitari de registre d’afers com pensions o prestacions i Andorra tindrà una adaptació sectorial per raó geogràfica específica, que permetrà modular els salts demogràfics.

El calendari més immediat situa la publicació de la versió anglesa del text a finals d’abril i les traduccions a les llengües de la UE i del català a finals de juny.

OBLIGACIONS

1. FORA EL DIPÒSIT DE 600.000 EUROS ALS PASSIUS

Els residents passius nacionals de la UE no hauran de pagar el dipòsit de 600.000 euros en actius andorrans, una mesura transitòria que començarà a aplicar-se al cap de dos anys.

2. ANTECEDENTS PENALS NOMÉS ALS NOUS RESIDENTS

La verificació dels antecedents penals anirà lligada al criteri de la residència. Per tant, no afectarà els treballadors fronterers, però sí els treballadors de sectors sensibles com la salut o l’educació.

3. ELS TREBALLADORS LIBERALS CANVIEN DE RÈGIM

Els professionals liberals canvien de règim d’autorització a declaració, com el vigent l’any 2022. La UE va negar el de règim de curta durada per “pur proteccionisme”

4. CREACIÓ DE LES ESTRUCTURES PER A UN REGULADOR

La UE obliga l’executiu a crear les estructures per a l’aparició d’un regulador únic en matèria d’energia, telecomunicacions, audiovisual i competències, entre altres.

5. SENSE MEDICAMENTS DE PAÏSOS TERCERS

Es tanca l’aixeta a la comercialització de medicaments de països tercers que no tinguin el certificat de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) o els reguladors estatals. Suposaven l’1% a Andorra.