Descoberts dos nous gravats rupestres a la parròquia d’Ordino

El Govern va comunicar ahir que s’han localitzat dos nous gravats rupestres a la parròquia d’Ordino. La troballa va ser possible durant els treballs d’inventari dels gravats rupestres del país que desenvolupa l’investigador Jordi Casamajor per al departament de Patrimoni Cultural. Tal com explica l’executiu en una nota de premsa, Casamajor va poder documentar i comprovar que es tracten de la representació de dues cares facials.

Casamajor considera que les troballes són “dues cares grotesques”. Pel que va poder comprovar, una d’aquestes és barbuda, té grans celles i porta unes grans banyes. Una mostra que possiblement dibuixa la imatge d’un diable o un ésser fantàstic. Pel que fa a l’altra cara, és de faccions més neutres.

D’aquesta nova troballa l’especialista tenia referències orals que li havia transmès Pere Canturri, tot i que ell parlava d’un conjunt de gravats de forma circular i en forma de ferradura repicats sobre una gran roca, tal com s’especifica a la nota de premsa.

Aquest conjunt té paral·lelismes gràfics, simbòlics i tècnics amb el conjunt de gravats de la Terra de la Mola, bé d’interès cultural, on també es van representar dues cares de característiques similars. Les cares es troben força erosionades, però es distingeixen amb claredat. Per la seva tipologia i la relació amb els gravats de la Terra de la Mola, l’investigador apunta la hipòtesi que podrien ser representacions dels segles XVIII i XIX, tot i que caldrà fer estudis per aprofundir més sobre aquesta qüestió. La localització i documentació d’aquest conjunt de gravats permetrà inventariar-lo i protegir-lo, així com continuar aprofundint en el coneixement i interpretació d’aquest llegat patrimonial.

Aquesta no és l’única descoberta que ha fet Casamajor durant aquest 2024. Cap a mitjans de gener el divulgador científic va trobar un conjunt de gravats rupestres d’un centenar d’incisions amb una representació fusiforme que en aquell moment va qualificar d’una descoberta “excepcional”. Es tractava d’un cérvol que l’expert va datar de l’època de la prehistòria, en el darrer mil·lenni abans de Crist. Casamajor en va atribuir l’autoria als pobles que vivien per la zona abans de la romanització i feien aquests espais de culte. Aquesta pintura la va localitzar a Espanya, a pocs metres de la frontera andorrana.