La llei de l’habitatge troba resistència dins Demòcrates

La futura llei d’habitatge i creixement sostenible, com s’ha batejat, no és una bassa d’oli per al Govern. A l’oposició frontal dels directament afectats –immobiliàries i propietaris–, l’executiu ha de fer front a la mala maror que es respira al partit, al grup parlamentari i també en part de l’executiu. Gairebé es considera que la supervivència del partit dependrà de l’habitatge i del resultat del referèndum sobre l’acord d’associació, i les esquerdes a la militància i als càrrecs no afavoreixen un clima favorable per front a aquests dos reptes.

Els ànims estan especialment caldejats a Canillo, on Demòcrates va convocar fa uns dies una reunió amb ciutadans en què es va palpar el mal ambient. El missatge sobre la cessió obligatòria no ha arribat de manera clara i el tancament –a través de no renovar la llicència– dels apartaments turístics no agrada perquè és precisament en aquesta parròquia on es concentra aquesta modalitat d’allotjament.

Aquest ambient enrarit és fins i tot anterior a l’anunci d’aquestes dràstiques mesures. L’executiva de DA a Andorra la Vella dona per fet que David Astrié no va aconseguir continuar com a cònsol a causa del desgast que va patir la seva antecessora, Conxita Marsol, per la qüestió de la crisi dels lloguers.

Tampoc el grup parlamentari i l’executiva nacional estaven al corrent amb precisió de les mesures sobre l’habitatge, i un dia abans van ser alertats que hi hauria roda de premsa per presentar-les. És cert que s’havia treballat en un monògrafic i que en van sorgir conclusions, però ni de lluny s’estava al corrent de la cessió obligatòria o les restriccions als apartaments turístics.

De fet, en un comunicat –DA, CC i Acció– van recordar que “les mesures s’han treballat, els darrers mesos i en diferents seminaris, de manera conjunta entre el Govern i els grups parlamentaris, mantenint un debat enriquidor en què s’han pogut expressar tots els punts de vista”. Tot i això, hi ha la sensació que el sedàs de les esmenes farà una cirurgia i el text patirà canvis, encara que Xavier Espot ha deixat clar que la cessió obligatòria és innegociable.

Primer de tot, les dades de FEDA sobre els pisos buits no són exactes, perquè recullen projectes inicials però no les modificacions durant l’obra. L’elèctrica té comptabilitzats pisos sense consum que no existeixen. Segon, els espanyols ja poden regularitzar els apartaments i declarar-los amb una petita multa. En altres casos, ha prescrit el delicte.

La llei no té forma encara. El Govern n’ha encarregat la redacció als advocats Xavier Jordana i Daniel Arqués, que en farà la part d’inversió estrangera. Jordana és també advocat dels propietaris de terres, força enfadats.

Hi ha preocupació per l’impacte de les mesures. Canillo i Encamp concentren el 95% dels habitatges d’ús turístic, i eliminar-los representa, segons fonts properes al comú, un impacte per a les estacions d’esquí, per als que hi han invertit, i si la mesura té èxit, per a la capacitat d’acollir uns mil nous residents a Canillo.

En la reunió de Canillo, molts van manifestar el seu descontentament. També va haver-hi forta oposició per la cessió forçosa de pisos buits. Els assistents van compartir el diagnòstic i la necessitat d’adoptar mesures, però no van aprovar les proposades pel Govern, segons les fonts. Se sosté que seran poc eficaces i que tenen un fort risc d’imatge i reputacional.

El cònsol, Jordi Alcobé, es va mostrar a favor d’obligar a construir un percentatge de pisos de lloguer a preu regulat en les noves promocions, segons les fonts. O que, en obertures de nous comerços que representin molta plantilla (centres comercials, hotels), l’empresari aporti allotjament als treballadors.