“El partit està totalment arruïnat, però no desapareixerà”

Víctor Pintos (Girona, 1961) compleix aquest abril un any de conseller general amb la necessitat constant de buscar suports i d’invertir bé el seu temps. Abans, havia tastat la política comunal de la capital. Un canvi “intens”.

Com entra vostè a política?

El 2015 em vaig presentar com a independent de Liberals d’Andorra a les eleccions comunals, que vam anar en coalició amb l’antiga CDI de Rosa Ferrer. Vam anar a l’oposició i a les generals del 2019 vam anar amb DA, i llavors m’hi vaig afiliar.

"Avui dia som l'única opció de centredreta i liberal amb cara i ulls"

Quin és el contrast entre les dues cambres?

L’activitat al Consell és molt intensa, res a veure. Al comú estava a quatre conselleries, però aquí estic a quatre comissions legislatives més les que es van creant, com ara la comissió d’enquesta de la CASS o la del pla per l’habitatge. La feina com a conseller no adscrit és molt més gran que en un grup parlamentari mínim de tres. Em faig les meves intervencions, me les repasso jo i les assajo jo. A més, el pressupost assignat és molt minso. Tot això, amb dedicació a mig temps i sabent que, si no hi vaig jo, ningú em pot cobrir. Soc conscient de la meva tasca limitada.

Quines relacions té amb els altres partits?

Magnífiques, més enllà de l’afinitat ideològica. Mai m’he sentit menystingut, tota la gent del Consell és molt sana i a les comissions legislatives em sento perfectament escoltat i amb suport. Fins i tot si moltes vegades tinc visites d’obra o reunions professionals que em dificulten l’agenda política, intenten ajustar-se a mi.

Com ha decidit a quines comissions anar?

A exteriors per motius obvis, perquè estem en un període crític d’acord d’associació amb la UE; a ordenament territorial i medi ambient per un tema de proximitat amb la meva professió, que és l’enginyeria de camins, i això realment a mi m’acomoda; a economia també hi estic molt bé, perquè m’he dedicat a la gestió empresarial i a finances, per suggeriment del partit.

Com viu la nova realitat del partit?

Malament, tot i incorporar-me al partit quan ja era molt petit. El 2019 fem una revifada amb quatre conselleries i Jordi Gallardo de número dos, però el 2023 tenim una patacada important. El partit està sota mínims i estem totalment arruïnats, no tenim diners més enllà de les quotes dels afiliats, que són poca cosa. Normalment, si el partit funciona i mana, la gent s’hi afilia. Però si no va bé, la gent se’n va.

Tem la desaparició del partit?

Malgrat estar renaixent de les cendres, el futur és incert i feixuc. Crec que el partit no desapareixerà, avui dia som l’única opció de centredreta amb cara i ulls i l’executiva està molt involucrada fent un exercici completament voluntarista, tot i tenir poca presència als mitjans.

Què pot aportar Liberals a la legislatura?

Nosaltres representem uns ideals liberals forts al país i això ens dona cert crèdit a escala internacional, amb qui tenim lligams perquè som a la internacional liberal. Estic convençut que durant aquests tres anys de legislatura que ens queden podem aportar molt. A més, jo crec que som una opció clarament a l’alça, en el sentit que hi ha certes polítiques que són com híbrides que no agraden a la gent. Som coherents amb la nostra ideologia.

Ho diu pel pla de xoc per l’habitatge impulsat per DA?

Al nostre entorn s’ha vist clarament que polítiques d’aquestes populistes, però d’alguna manera clarament vehiculades a l’esquerra, no han funcionat. La recepta que nosaltres tenim clara que hem d’adoptar és que ens hem de marcar un període transitori en què el Govern, de manera inapel·lable, valenta i decidida, aporti diners al parc públic d’habitatges assequible i que sigui de col·laboració publicoprivada. Si els únics que tenen sòl són els comuns, hem d’alliberar sòl públic.

I quant als pisos buits?

Efectivament hem d’intentar, d’alguna manera, convèncer els propietaris de poder utilitzar-los per a pisos de lloguer, però mai obligar-los-hi. La propietat privada per a nosaltres és sagrada. Sents el cap de Govern que diu que s’enfronten dos articles importants de la Constitució, doncs per mi no s’enfronten, la propietat privada és un dret inalienable per sobre de totes les coses. El problema resideix a intentar solucionar aquest problema en sis mesos o un any, quan ho hauríem d’haver començat a fer fa deu anys. El pla d’habitatge s’ha de pensar i executar a llarg termini.

Què creu que ha aportat vostè a la política?

A les comissions, un tarannà més negociador que propositiu per la falta de temps i formació i, en general, una forma de fer política més desenfadada, amb una mica d’humor i molt menys rígida. Hi estic per vocació, no pels diners, perquè no necessito el càrrec públic i, de moment, l’experiència està sent molt positiva.