El 15,8% de les persones que tenen discapacitat se senten “aïllades”

Un 15,8% de les persones amb discapacitat asseguren sentir-se aïllades i un 17,3% percep que les persones “estan al seu voltant, però no amb elles”. Així ho revela un informe elaborat per l’Institut Guttmann a partir de les dades recollides durant dos anys d’una cohort de més de 2.000 persones amb discapacitat residents a Espanya i Andorra. L’estudi apunta que “nombroses barreres” disminueixen “significativament” la qualitat i la quantitat de la participació en societat de les persones amb discapacitat i fa palès factors tradicionalment poc coneguts, com ara la percepció de soledat i d’aïllament social i la poca capacitat de decisió sobre el temps lliure, entre d’altres.

PARTICIPA és un estudi d’investigació social que porta dos anys recollint informació sobre la situació de la discapacitat a Espanya i el Principat. Els participants són persones majors d’edat, residents a Espanya i Andorra i amb una edat mitjana de 51,6 anys. Un 58% de la cohort són dones i la discapacitat més freqüent és la física (59%), seguida de la pluridiscapacitat (17%), la intel·lectual (7%) i la visual (6%).

Segons l’estudi, el 53,1% dels participants no poden triar com passar el seu temps lliure. Ho dificulta, per exemple, les barreres d’accés a l’habitatge, no només el propi. Això, de retruc, es tradueix en el fet que el 13,6% dels participants assegurin que mai o gairebé mai troben companyia quan ho desitgen.

Aquests resultats deriven d’una realitat, que és que la discapacitat es construeix socioespacialment, de manera que tant l’entorn físic com l’interpersonal poden situar fora de lloc aquells subjectes que no s’adapten a l’estàndard ideal humà, que generalment és un home, blanc, amb elevat nivell socioeconòmic i sense discapacitat”, exposa Blanca Cegarra, sociòloga i investigadora del projecte.

Els resultats del projecte indiquen que els ingressos mensuals mitjans per persona són de 1.050 euros aproximadament, uns ingressos que suposen un “greuge econòmic” perquè les persones amb discapacitat han d’afrontar despeses afegides per rehabilitació o altres teràpies.