“Trobaran pocs pisos no declarats per exigir la cessió obligatòria”

Repassa les mesures del Govern, el mercat, i de les seves paraules es dedueix que els agents immobiliaris no comparteixen les solucions que proposa l’executiu per facilitar l’accés a l’habitatge. Desitja que els grups parlamentaris facin de filtres i les esmenes canviïn el text original.

Intervencionisme amb l’afany de solucionar un problema, no creu?

Es pretén agafar un habitatge per posar-lo al mercat de lloguer. Tinc dubtes si aquestes mesures, com sempre, aportaran alguna cosa. Des de l’AGIA sempre hem dit que amb l’intervencionisme en el lloguer sempre s’aconsegueix l’efecte contrari.

En què es basa?

S’està veient a tot arreu. A Catalunya, a Barcelona, es comença a parlar de les zones tensionades, i l’únic que provoca en el propietari és treure l’immoble del lloguer.

És el que pot passar a Andorra?

Hi haurà gent que reaccionarà davant d’aquestes mesures, i el més fàcil és posar a la venda l’immoble. Si això passa de forma important, la quantitat d’habitatges que es podran posar al mercat de lloguer serà molt més petita. Penso que el resultat final serà molt pitjor.

És suposició o en té dades?

No sé com serà la reacció del mercat, però sí que la quantitat de pisos disponibles serà molt més petita del que s’està dient. I em demano si val la pena confrontar dos drets constitucionals, el de l’habitatge i el de la propietat privada.

Per què diuen que el Govern desconeix el mercat?

Fa anys que reclamem una base de dades real per parlar de l’habitatge.

On són aquestes dades?

El Govern, per exemple, té una base de dades de l’ITP, almenys del mercat de compravenda, i disposaríem d’un fitxer fiable. Si no es pot, estem disposats a tractar-ho amb empreses especialitzades i tenir les dades anonimitzades, evidentment, però reconèixer el mercat, com evoluciona, per barris, per carrers, per pobles, per parròquies…

Les dades han de servir per prendre decisions. Com quines?

Prendre decisions sense tenir una base de dades real no és factible. Primer van parlar de 6.000 pisos buits per posar al mercat, ara 1.500. Què està passant? Ningú té informació fiable. En el tema dels lloguers, els comuns tenen el que és un post de rendiments de finques urbanes i, consegüentment, tenen una base de dades important. Tot això, des del punt de vista anonimitzat, seria molt útil. I penso que qualsevol intervenció al mercat s’hauria de regir primer per un coneixement profund del mercat.

Tenir dades i intervenir?

Parlen de pisos buits sense una xifra exacta. A més, imaginem que els propietaris puguin justificar que venen algun cap de setmana o per vacances i demostrar que no està sempre tancat per evitar la cessió. A través de la domòtica no costa gens fer una despesa mínima.

Vol dir que no es pot controlar?

L’efectivitat de les mesures serà molt baixa. Val la pena utilitzar aquesta artilleria jurídica si el resultat ha de ser molt pobre? Si la base de dades fos bona, es preveuen les conseqüències i la reacció de la gent. Val la pena posar en tensió diferents sectors de la societat?

La cessió de pisos és el tema més controvertit. La idea són els pisos no declarats a Espanya. Què en pensa?

Ara regularitzar un d’aquests pisos és barat. Es pot fer a un cost molt raonable. És millor pagar la multa i tenir-ho tot en regla. A més, molts casos han prescrit. La hisenda espanyola ha acceptat l’anul·lació de les multes imposades als que tenen béns no declarats a l’estranger. L’anomenat model 720 ja no és vàlid i ara surt a compte pagar a hisenda i disposar de l’immoble.

Per tant, seran pocs els pisos que es posaran al mercat?

Tenir-los il·legals ara mateix és perquè es vol. Jo em poso a la pell de propietari, o bé el legalitzo, que és el més raonable, o bé el declaro com a segona residència, li poso un comptador i ja està. Només cal dir que es ve un cap de setmana l’any. Posar a la pràctica això és d’una dificultat enorme. Es trobaran amb molt poca cosa. Mentrestant, estem fent una cosa molt perillosa, que és la falta de garanties jurídiques. Això espanta molt el capital.

L’habitatge ja és un problema nacional. Ens quedem plegats de mans si per si sol el mercat no ho regula?

Contestaré amb una altra pregunta. Hi ha alguna intervenció del mercat amb bons resultats? Potser l’únic sistema eficaç és la vivenda pública.

Assenyali una solució a llarg termini.

Només l’augment de l’oferta fa possible que s’equilibri amb la demanda. Totes les altres accions que conec quan s’ha intervingut el mercat han produït l’efecte contrari. Aquest és un problema que no té una solució immediata.

Tindrien el Govern com a competència fent d’immobiliària amb pisos públics?

A preus molt baixos. No és ni competència, perquè estem parlant d’habitatges de protecció social per a la gent que no pot comprar un pis o pagar els lloguers actuals. Nosaltres treballem amb la gent que ara per ara pot accedir al mercat de la vivenda de compra i de lloguer.

Continua sent un bon negoci?

La vivenda de lloguer ja no és ni mercat, perquè no hi ha producte, no hi ha transaccions, no hi ha pràcticament res. És excepcional quan es tanca un lloguer. No n’hi ha, s’ha esgotat.

No és aquesta la impressió.

Només per circumstàncies. També tenim un problema afegit, que m’hi he trobat amb clients, de tenir la necessitat de vendre el pis per circumstàncies econòmiques personals, per necessitats personals, i no poder fer-ho.

Per quin motiu?

No es podia vendre perquè estaven congelats els lloguers, per les pròrrogues automàtiques del contracte. L’única possibilitat és si fa falta per a un fill, però en casos de separació o divorci tenen un greu problema.

Això del fill és fàcil de trampejar?

N’hi ha qui n’abusa, no dic que no. Per fer-ho, també hi ha unes exigències. Encara que la sanció de 3.000 euros n’hi ha de disposats a pagar-la. Hi ha molt soroll amb això, però pràcticament no té cap impacte. Són quatre casos.

De què serveix conèixer el mercat quan hi ha preus molt elevats?

El 2027 s’acaben totes les pròrrogues forçoses. Pràcticament, un 95% dels lloguers d’aquest país s’acabaran el 2027. Quin Govern serà capaç de liberalitzar-ho? Perquè llavors sí que hi haurà realment problemes. I en les rendes què fa més de 10 anys que estan congelades? És el que s’ha aconseguit amb totes les mesures que s’han estat prenent els últims anys.

Què passarà el 2027?

Hi haurà un tap brutal en tots els contractes. Pràcticament tots caduquen aquest any, o la gran majoria.

Està dibuixant un panorama que fa por. Tothom ho pot imaginar. Apujar preus?

Espero que a qui li pertoqui la responsabilitat hi pensi una mica abans, però no poden fer marxa enrere. Estem en una economia de mercat, la Constitució no ha canviat. Sempre estaran els propietaris sense poder disposar del seu bé?

Una part en tenen responsabilitat, per demanar preus desorbitats?

La majoria són responsables i raonables. Prefereixen la seguretat que cobrar molt. L’ambició d’un no ha de fer etiquetar tothom igual.

Molts polítics i dirigents són grans tenidors. Governen en contra dels seus interessos?

Em costa contestar, la gent pot pensar això. No deixen de portar els barrets, de polític i de propietari, i potser en un moment donat s’ha de prioritzar.

El vot pesa més?

El càrrec també atreu.

Els propietaris també voten?

Al final de la legislatura passada, Macron va fer venir dos experts, perquè va ser una de les preocupacions del cap de Govern que li va transmetre al Copríncep.

I?

Els experts havien d’estudiar el mercat. Recordo que van venir a veure’m, també hi havia dos o tres parlamentaris, i em van entrevistar a mi, als propietaris de béns immobles i a agents socials.

Què deia l’informe?

Precisament em demano si aquest informe ha aparegut. No sé si es va fer, però seria interessant conèixer el parer d’experts que venen a estudiar el mercat. Potser ens podria il·luminar una mica.

Torno a repetir. Els preus són normals?

La primera lliçó és que si una cosa és barata, ha de sortir de seguida. Si és cara, fins que el mercat no es posi al preu de l’exigència del venedor, no es vendrà. No es pot parlar d’excepcionalitats, d’una torre o un xalet. El mercat funciona així i el problema és que el totxo s’ha convertit en un objecte d’inversió.

Per tant, la inversió és inflacionista?

Tenim la confiança què pugi, però també pot baixar, com a la crisi del 2008.

I de nou estan pels núvols.

Però als que agafen en una necessitat, com una parella que se separa? Els pisos van perdre un valor del 30% i s’havia de vendre perquè no podien pagar la hipoteca.

Andorra és molt específica. Amb la falta de terreny podem pensar que difícilment poden caure?

Sí i no. Estem en una cruïlla de model de país. Es demanen estudis de càrrega als comuns perquè s’ha de limitar la construcció, tothom n’és conscient. Com ho equilibrem, tot això?

Algú haurà de fer el sacrifici?

La crisi del 2008 va provocar una fugida de treballadors, perquè les constructores no tenien feina. Ara es limita la inversió estrangera. Sembla que hi ha mesures per refredar l’economia que tindran conseqüències sobre l’activitat econòmica i sobre els llocs de treball. Si ens tornem a trobar una mica com el 2008, potser sí que llavors tindrem oferta de pisos de lloguer.

I les restriccions a les promotores estrangeres?

No tindrà pràcticament cap efecte. L’oportunitat de mercat la detecta tant l’estranger com el nacional. Aquí també hi ha grans promotors.

Afectarà el lloguer?

En absolut. Pensar que la venda de gamma mitjana-alta portarà ofertes al mercat de lloguer és erroni. Són dos mercats que no tenen relació. Es vendran menys pisos, hi haurà menys feina. El que passa és que ara hi ha moltes obres i suposo que n’hi haurà per a un parell o tres d’anys.