DIADA DE SANT JORDI
Dits gelats i un brou a les mans
El dia del llibre confirma la predilecció per les lletres del país. La fredorada i les activitats prèvies van deslluir la jornada.
Que les novetats amb denominació d’origen andorrà han estat les més buscades aquest dia del llibre és una evidència, com també ho és que el d’enguany ha estat un Sant Jordi menys concorregut. Sí, s’han venut més llibres (i roses) que en qualsevol altre dia de l’any, però en cap moment s’ha viscut el bullici (ni sembla que les vendes) de les dues cites precedents, de la pandèmia cap aquí, i això que aquest any se superaven tots els rècords de novetats registrats fins ara.
El dia d’ahir no va acompanyar meteorològicament parlant: aquest seria el primer titular que podria explicar la menor afluència de gent als punts de venda del carrer i als espais on signaven els autors, que al final són (juntament amb les vendes registrades a les llibreries) les dues proves del cotó per determinar el grau d’èxit de la jornada. El fred va ser intens per l’època de l’any, amb un vent que encara n’augmentava la sensació i que fins i tot duia borrufa a la plaça del Poble! Ho deia el Titus Rebés, d’Editorial Andorra, dels més bregats en aquestes jornades al país: “No recordo un Sant Jordi tan fred ni amb volves de neu”.
L’Eva Arasa, de les que més va signar ahir, ho confessava a la recta final de les signatures a la plaça Coprínceps d’Escaldes: “Tinc la mà gelada i ja no puc escriure més dedicatòries”. Si és que a Andorra la Vella els cònsols fins i tot van repartir brou calent entre autors, editors i paradistes. Per un moment, hom tenia la sensació d’estar en un punt d’avituallament d’alguna ultratrail hivernal, sabent que la marató encara s’allargaria ben bé fins a mitja tarda. Una iniciativa, la del brou, que els autors que signaven (i els que s’ho miraven) van agrair, tenint com tenien les mans ben glaçades. Al final de la jornada fins i tot algun autor va acabar a Caldea per refer el cos de la fredorada...
Aquest és el risc de jugar-s’ho tot a una carta, si fa bo i cau en cap de setmana, èxit assegurat. Si fa mal temps i és entre setmana, la cosa ja canvia. Però que ningú pensi que va ser un Sant Jordi nefast, només menys participatiu. Una participació més baixa que podem dir que va apostar clarament per les lletres de casa. El públic lector va optar per obres d’autors del país, una dinàmica que es va afermant any rere any. De fet, un temps enrere, els periodistes culturals preguntaven als llibreters quins eren el llibre local i el forà més venut, i cada vegada el forà ha caigut més en l’oblit. La majoria dels llibreters coincidien a peu de parada que el llibre del Principat ha estat el més sol·licitat, encara que globalment l’afluència als punts de venda i als de signatura han tingut menys activitat, potser per tot allò que s’ha anat fent en dies precedents.
A ningú li passa desapercebut que al llarg del darrer mes i mig els actes relacionats amb novetats editorials han copat l’agenda andorrana fins al límit de la saturació dels militants de la cultura que intenten anar a tot arreu. Presentacions, signatures de llibres i actes afins s’han multiplicat al mateix ritme que les novetats, i això potser ha desincentivat també que els lectors busquessin ahir l’autor de capçalera perquè els el signés, perquè ja tenien la feina feta d’abans. Qui sap si hem fet Pasqua abans de Rams...
LA FELICITAT DELS DEBUTANTS I UNA NOVA FORNADA D'AUTORS LOCALS
D’altres ja portaven algunes jornades com la d’ahir a les espatlles, com Eva Arasa, Teresa Colom, Albert Ginestà, Gabriel Fernàndez, Ludmilla Lacueva o la jove Mariona Bessa, una de les promeses de les nostres lletres, que tenia l’experiència prèvia d’un Sant Jordi barceloní. El que és cert és que debutants o no, comença a haver-hi una nova fornada d’escriptors andorrans que vol demanar pas i que obre nous camins en la literatura andorrana.
Habituals com David Gálvez, Iñaki Rubio, Josep Dallerès, Manel Gibert o Joan Peruga no han publicat aquest 2024, i quan repeteixin novetat coincidiran amb noves plomes que apunten maneres, com la citada Bessa, i que auguren una bona continuïtat per a l’època daurada de la nostra literatura.