MERCAT IMMOBILIARI

Alerta pel descontrol en els lloguers de pisos a partir de l’any 2027

Pla deixa l’Institut de l’Habitatge i advoca per fixar per llei topalls a l’augment dels arrendaments

Pla va comparèixer en el darrer dia com a responsable de l’institut.

Pla va comparèixer en el darrer dia com a responsable de l’institut.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El ja expresident de l’Institut de l’Habitatge, Josep Maria Pla, feia ahir el seu darrer acte públic com a màxim responsable de l’ens per explicar als consellers generals de la comissió legislativa d’Economia la feina duta a terme durant el 2023 i els primers mesos del 2024, i els projectes endegats. Ferm defensor que és necessari incorporar la visió a mitjà i llarg termini per buscar solucions duradores a la problemàtica de l’habitatge, Pla va fer pública la proposta de l’institut per evitar “la tempesta perfecta” que es pot produir el 2027, quan s’acabaran les pròrrogues del contracte de lloguer i coincidirà amb any electoral. “Aquests dos elements porten a tensions molt grans sobretot si la situació de dificultat d’acccés a l’habitatge continua. Podem tenir greus dificultats en l’àmbit social, ens hem d’anticipar a aquesta situació”, va defensar Pla. I la proposta passa per incorporar a la Llei d’arrendaments topalls a l’augment dels lloguers un cop finalitzin els contractes de cinc anys amb l’objectiu d’evitar els increments arbitraris, però també de donar oxigen al propietari.

“Podem tenir greus dificultats en l’àmbit social, ens hem d’anticipar a aquesta situació”Josep Maria Pla, Expresident Institut de l’Habitatge

“La proposta que fem és equilibrar els drets de les dues parts”, va justificar Pla. El fins ahir màxim responsable de l’institut va defensar que amb la congelació actual la part que arrenda pot trobar-se que amb el que cobra de lloguer no en té suficient per cobrir les despeses de manteniment i obtenir un rendiment mínim. I la proposta ho garantiria. La idea és que la llei fixi un topall estàndard a l’increment dels lloguers, però que si “la part arrendadora considera amb càlculs, amb dades, que aquesta pujada no és suficient per generar el rendiment mínim, pot proposar un [altre] increment i es faria un procés per verificar aquest càlcul”. Pla va indicar que es tracta d’un sistema inspirat en el model suís i va recordar que en el mercat ja s’intervé des del moment que s’imposen durades dels contractes i es limiten els increments d’any a any a l’IPC: “El que s’ha de mirar és el grau de regulació que pot ser més favorable.”

La proposta encara no s’ha traslladat al Govern, però la que sí que es va enviar al gener va ser una alternativa per desbloquejar el fons de l’habitatge. Un esborrany de projecte de llei de creació inspirat en el funcionament del fons de reserva de jubilació, “una eina consolidada, amb experiència de funcionament”. Ara mateix aquest fons previst a la legislació no s’ha desenvolupat perquè va ser concebut per regular-se com a organisme d’inversió col·lectiva i estar supervisat per l’Autoritat Financera quan la seva funció difereix de la d’aquests organismes que cerquen essencialment la rendibilitat econòmica. Pla va especificar que no han rebut retorn de l’executiu sobre la proposta, però “confio que el fons tiri endavant perquè és a la llei, hi ha l’obligació de crear-lo i una proposta de solució sobre la taula. Desitjo que aquesta o una altra proposta permeti crear-lo”. La seva funció, va detallar durant la compareixença, seria la de gestionar el parc públic i amb les rendes dels lloguers i permetent un mínim endeutament ampliar recursos per seguir finançant pisos de lloguer assequible.

25 PERSONES EN LLISTA D'ESPERA PER UN PIS SOCIAL

Una de les funcions de l’Institut de l’Habitatge és la gestió dels 22 pisos socials de la Casa Aristot Mora. Ara estan tots estan ocupats hi ha 25 persones en espera que, amb el canvi recent del reglament de funcionament, hi puguin accedir en funció de la urgència del seu cas (anteriorment es prioritzava l’antiguitat a la llista d’espera). Pla va recordar que són immobles amb un suport social (que facilita la Creu Roja) i va destacar els avenços obtinguts amb el suport socioeducatiu als inquilins.

L’institut també rep queixes o consultes, que es van disparar amb l’arrencada de l’any pel canvi legislatiu i l’ampliació de la congelació dels lloguers fins al 2027. Concretament, en el primer trimestre se n’han rebut 631, quan en tot l’any passat no van arribar a 900.

"L'INSTITUT S'HA VIST DEBILITAT PER FER LES SEVES FUNCIONS I EL SEU ROL"

Josep Maria Pla va dedicar el final de la compareixença a explicar públicament els motius que l’han empès a deixar el càrrec. Va atribuir la decisió de dimitir a “una manca de confiança envers l’institut, que s’ha vist debilitat per fer les seves funcions i el seu rol”, i que va considerar que un relleu en el lideratge pot esdevenir la solució al bloqueig. Va exemplificar aquesta falta de confiança en la retallada del 30% del pressupost que els ha obligat a abandonar projectes. El ja expresident va defensar l’existència d’una entitat independent aliena als canvis polítics per impulsar “la visió a mitjà i llarg termini” en la política d’habitatge, i va fer propostes per apuntalar l’autonomia: que el pressupost de l’institut el defineixi el Consell i no el Govern, i que els càrrecs del comitè directiu de la institució –que ara assumirà amb interinitat les funcions de Pla– no tinguin mandats de quatre anys, sinó de “sis o set”, per deslligar-los del calendari electoral.

El conseller del PS Pere Baró va denunciar que el Govern hagi considerat l’institut “una eina de màrqueting polític, per fer veure què es fa alguna cosa”.
tracking