LLEI PER A L’OFICIALITAT DE LA LLENGUA
El Consell General blinda per llei el català com a símbol “identitari” i “sobirà” d’Andorra
Tot l’arc parlamentari vota a favor de la mesura a excepció d’Andorra Endavant
Mònica Bonell amb la bandera andorrana de fons.
“El Consell General és un espai ple de símbols de la nostra identitat, com són la bandera o el retrat dels coprínceps, on ens expressem en la nostra llengua, el català, que és també un símbol d’identitat i de sobirania.” Amb aquestes paraules va encetar ahir la ministra de Cultura, Mònica Bonell, el debat sobre l’oficialitat del català al Consell General, un debat previ a la votació que es va saldar amb 25 vots a favor i tres en contra, tots tres del grup parlamentari d’Andorra Endavant. “Estem a favor de preservar i promoure la llengua, però l’obligatorietat de les mesures són un fre i un perill”, va comentar la consellera general d’AE Noemí Amador, que troba les sancions “exigents, excessives i coactives”, i que poden provocar “aversió” cap a la llengua.
“Al Consell General parlem català i el fa un símbol de la nostra identitat”
Amador fa referència a les possibles i altes multes a empresaris per l’incompliment de determinats punts de la normativa, que en alguns casos podrien ascendir fins als 60.000 euros. En aquest mateix exercici d’imaginació li va respondre el president de Concòrdia, Cerni Escalé, que li va apuntar que les multes només serien en casos de “reincidència” i de forma anecdòtica. “Si un comerç col·loca un rètol que no és en català i se li demana fins a tres vegades que el retiri i no ho fa, es consideraria greu i llavors sí que hi hauria les sancions de milers d’euros”, va dir Escalé, que no va poder amagar la seva alegria per aprovar “una de les lleis més ambicioses d’Europa per la defensa d’una llengua”.
“És una de les lleis més ambicioses d’Europa de defensa lingüística”
Una de les millores més significatives de la llei és la de l’obligatorietat d’acreditar el nivell de coneixement de la llengua bàsic per a la renovació del permís tant dels treballadors com les dels residents passius, un fet que “fa vèncer la visió que hi ha residents de primera i de segona”, va manifestar la consellera general del PS Susanna Vela. Vela, com a portaveu de la comissió legislativa, va manifestar que de les 57 esmenes presentades al text, 30 van ser de Concòrdia, 16 del PS, sis de DA i cinc d’AE. Una de les importants per a la socialdemòcrata resideix en la implementació del català a l’entorn digital, en l’afavoriment de l’ús de la llengua en les xarxes socials i en el garantiment del català en el servei sociosanitari. Precisament en aquest darrer apartat, Vela va retreure la negativa de la majoria al fet que tots els professionals de la salut acreditessin un nivell mínim B2.
“L’obligatorietat de les mesures són un perill. Poden provocar aversió”
“La llei fa vèncer que hi hagi residents de primera i de segona”
GOVERN NO VOL QUE EL RAONADOR PUGUI IMPUGNAR TEXTOS
Un altre dels punts que Govern no veu clar és que la retribució del raonador s’equipari a la dels grans alts càrrecs de l’administració, com proposa el PS, per una falta de “precisió” en la mesura. Tot i això, i d’acord amb les recomanacions de la Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu del Consell d’Europa, Govern sí que troba positiu que la institució tingui un estatus d’autoritat i una obligació de codi ètic de comportament. Casal va recordar que la llei original és del 1998 i va manifestar que modificaran les disposicions expressades per Govern per tal que el text entri en vigor.