“Quan estic ballant puc comunicar-me molt millor”

Eros Recio Peyro, el primer ballarí professional amb síndrome de Down, va representar ahir l’obra Carlemany: jo soc Europa a l’Auditori Nacional, a Ordino. L’espectacle de dansa inclusiva Cultura i discapacitat, una utopia?, amb la interpretació d’Eros Recio, serà el protagonista en la commemoració del 27 d’abril, Dia nacional del conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides. El ballarí es va formar al conservatori professional de València.

Per què va començar ballant capoeira?

Era un estil que va arribar a Espanya quan era petit. En aquella època van arribar els primers brasilers i es posaven al carrer a ballar capoeira. Vaig tenir un professor brasiler que em va ensenyar a ballar aquest estil de dansa.

"He modificat l'obra per al Principat per la seva relació amb Carlemany"

Balla d’altres estils?

Oi tant! Hip-hop, ballet, balls de saló, txa-txa-txa, pasdoble, vals i dansa del ventre.

Per què va decidir ser ballarí professional?

Amb el ball vaig veure la possibilitat de poder-me comunicar millor. Ballar és màgic i quan estic damunt d’un escenari em transformo.

Per què ha volgut representar l’obra ‘Carlemany: jo soc Europa’?

Perquè em van donar el Premi Carlemany de la joventut al Parlament Europeu i vaig decidir fer una obra sobre aquest personatge històric, un referent. Tinc una mentalitat molt clara i vaig voler representar aquesta figura referencial, Carlemany, que a Andorra també existeix; és la mateixa.

Amb quina proposta va guanyar el premi?

Vaig presentar Euroinclusión, un projecte inclusiu d’àmbit europeu per a la inclusió de la diversitat funcional. Un projecte perquè les persones amb discapacitat tinguin un programa d’Erasmus propi. Actualment, es mouen els universitaris que estan en formació professional, però les persones amb discapacitat no solen estar en aquests cicles formatius.

Ha integrat alguna cosa especial per a l’estrena a Andorra?

Sí, l’himne andorrà. He modificat l’obra particularment per al Principat per la seva relació amb Carlemany.

Al llarg de la seva carrera com a ballarí s’ha sentit discriminat en algun moment per tenir síndrome de Down?

Sí, hi ha hagut situacions de discriminació, però he passat pàgina. No he de pensar en les coses dolentes de la vida, sinó en les positives. Hi ha moltes persones que ajuden i el Govern d’Andorra m’ha portat fins aquí, i això és una meravella.

I algú ha dubtat de les seves aptituds?

No ho sé, però vull destacar que he comptat amb el suport de tots els meus professors de ball. A part, també em recolzo a mi mateix, soc autosuficient.

Com se sent quan està damunt d’un escenari?

Primer em poso molt nerviós. Després començo a pensar en tot allò que he de fer i en aquell moment ja inicio l’espectacle de dansa i llavors em relaxo i soc feliç.

Quina és la seva actuació preferida de totes les que ha fet?

Don Juan y Carmen, que és la primera obra que vaig fer, i El matrimonio de Nijinsky.

Pensa que s’han fet avenços en el síndrome de Down?

Sí que hi ha hagut avenços, però sempre van en un pla d’inclusió laboral com si tothom hagués de posar-se en una fàbrica a treballar. Es descuida totalment l’aspecte artístic i les entitats de discapacitats no veuen rendible que els artistes surtin a la llum. Vivim en un món massa governat per l’economia.