Els cinquens del món

En un moment en què el català ocupa portades de la premsa per la llei que dijous el Consell General va impulsar per defensar-ne l’oficialitat al Principat, les notícies sobre la seva posició a internet també tenen ressò, com és en el cas de la Viquipèdia, l’enciclopèdia en línia de referència al món. Una relació, la del català i la Viquipèdia, que es remunta als orígens de la versió en línia, i precisament, a terres andorranes, en un llunyà març del 2001.

El portal web té, des del 2020, la llista dels “10.000 articles que tota Viquipèdia hauria de tenir”, la qual serveix com un dels paràmetres per comparar la qualitat de les diferents versions de l’enciclopèdia en línia. I en aquesta llista, el català s’hi ha colat en la cinquena posició, per sobre de grans llengües que multipliquen per desenes de vegades el nombre de parlants, com és el cas dels veïns del nord, el francès, que justament és el sisè.

A les llengües de la llista, que es valoren sota els estàndards de qualitat i completesa dels articles, se’ls assignen una puntuació de fins a 100 punts. A més, la classificació s’actualitza el dia 16 de cada mes i la relació de 10.000 articles també es va actualitzant. L’octubre de l’any 2022, la versió catalana es va posicionar, per primer cop, entre les deu millors versions del món amb 75,83 punts sobre 100 i, fa unes setmanes, en la darrera actualització del rànquing, s’havia enfilat fins a la cinquena posició mundial, amb una puntuació total de 86,1 sobre 100. El català, però, no és l’única sorpresa del top 5.

De fet, qui lidera la classificació no és cap de les tres grans llengües mundials, les quals, al seu torn, ocupen entre el segon i el quart lloc. La medalla d’or se l’endú el serbi, el qual només té 12 milions de parlants –una mica més que el català, que en té si fa no fa nou milions–. Les diferències es plasmen amb els tres gegants: l’anglès, amb 1.456 milions de parlants; el castellà, amb 600 milions i el xinès, amb 1.000 milions. Completen les primeres posicions el japonès (130 milions), el rus (300 milions), l’alemany (130 milions), l’italià (85 milions), l’àrab (280 milions) i l’ucraïnès (33 milions).

Una altra fita que es va assolir aquest abril és l’arribada als 750.000 articles totals en llengua catalana, fet que l’alça fins a la posició vint en termes quantitatius. Són més de 300 idiomes, i la versió catalana és una de les llengües amb més editors per cada milió de parlants, per sobre del coreà, el turc, el txec, el serbi, el grec o l’hebreu. Aquest premi se’l va endur l’entrada sobre “el Ghadr-110”, que, segons la Viquipèdia, “és un míssil balístic d’abast mitjà dissenyat i desenvolupat per l’Iran que té un abast de 1800 km a 2000 km”. Un míssil que “les Forces Armades iranianes van mostrar al públic per primera vegada en una desfilada militar anual per tal de commemorar la guerra Iran-Iraq”.

ANDORRA I LA VIQUIPÈDIA

La versió en català té l’honor de ser pionera: va ser la segona del món a tenir articles després de l’anglès. L’origen es troba dins les nostres fronteres, concretament el març del 2001, quan un usuari de la plataforma va editar des d’Andorra la Vella l’entrada d’”àbac”, que segons l’enciclopèdia és “una eina per al càlcul manual d’operacions aritmètiques”. La versió catalana va ser, durant un parell de mesos, l’única de parla no anglesa activa. El creixement exponencial d’aquesta enciclopèdia en línia es demostra en la següent dada: el 2016 es van superar el mig milió d’articles, però van caldre set anys per publicar els primers 100.000. Amb aquesta progressió, el 2032 s’arribarà al milió.