ENCAIX AMB LA UE
Els caps de Govern temen una Andorra aïllada d’Europa
Espot i els seus antecessors descarten que el Principat pretengui avançar al marge de la cooperació amb Europa.
L’evolució natural dels tres acords sectorials. Aquesta és la idea que va sobrevolar ahir en el col·loqui dels quatre caps de Govern –Espot, Bartumeu, Pintat i Forné– en la taula rodona per l’acord d’associació amb Europa organitzada pel Consell General davant de totes les autoritats polítiques del país. Un acord d’associació que beu dels acords duaners, de cooperació i monetari, però que per a Espot és “un pas més de l’evolució històrica de l’aproximació amb la UE” i que, tant aquests com els bilaterals, “és impossible que provoquin els mateixos resultats en una negociació que el d’associació”. L’actual cap de Govern va posar en valor el text negociat, manifestant que “una potència com Suïssa es pregunta com hem aconseguit tant en matèria de lliure circulació”. Una resposta que per a Forné resideix en la lluita que es va mantenir per tenir en compte les especificitats del país en la ratificació del Tractat de Lisboa, en el seu article vuit, de les quals els acords sectorials van ajudar a plantar la llavor del tracte diferent cap a les particularitats d’Andorra.
“Els acords sectorials i bilaterals mai podran donar els mateixos resultats que el d’associació”
Bartumeu, que va posar les bases per a l’acord monetari del 2015, va avisar que sense aquest el sector financer no tindria el múscul del qual gaudeix actualment i va recordar que, cinc anys després de la crisi financera de BPA, la pandèmia va tornar a recordar la vulnerabilitat del país i la dependència envers els països veïns. “A Andorra som petits i febles, per això l’acord no és una opció, sinó una necessitat”, va manifestar Bartumeu, que va ser corroborat per Pintat, el qual també va remarcar les tres grans crisis econòmiques i la necessitat de tenir “un paraigua” per “superar la pròxima”. Espot es va mostrar d’acord amb la idea que sense l’acord monetari el Principat seria “menys resilient i menys sobirà”, i va expressar que l’acord suposaria ampliar l’espai de la “xarxa de seguretat” del Principat, la qual “no ens farà dependents del president de torn de França o Espanya”. Una idea que va compartir Pintat, que va recordar que el món va canviar amb l’atemptat de l’11-S als EUA, ja que “els països off-shore eren els enemics públics i vam haver de treballar molt per resoldre la nostra situació de país fora de l’OCDE vist com a paradís fiscal”.
“La convergència d’ideologies diferents amb la Unió Europea demostra què és la política d’estat”
Per tot això, Espot va fer una crida a la ciutadania a recuperar l’esperit del consens dels anys vuitanta. “Tinc la sensació que hi ha una desconfiança cap a les institucions i he arribat a sentir barbaritats, com ara que defensem el projecte per interessos espuris o personals”, va dir el demòcrata, que va demanar recuperar la confiança sobre la base d’un acord que “no serà cap revulsiu i Andorra no canviarà d’un dia a l’altre”. L’actual cap de Govern va defensar la competitivitat dels sectors per l’obertura al mercat interior i va argumentar que “empresaris, treballadors i professionals liberals estan perfectament capacitats per competir a l’exterior”. Tanmateix, Bartumeu va trobar positiu la convergència d’ideologies diferents pel que fa a la Unió Europea, fet que “és una demostració del que és la política d’estat”, una línia que també Forné va comentar, a més de mostrar-se partidari de no comparar-se amb altres estats associats com Liechtenstein, Noruega o Islàndia.
“La novetat espanta, però serà difícil mantenir aquest nivell de prosperitat sense l’acord”
“Els acords sectorials van ser la base per al tracte diferent cap a les particularitats d’Andorra”
Pintat, per la seva banda, va expressar que a Andorra “es viu molt bé i la novetat espanta, però serà difícil mantenir aquest nivell de prosperitat sense l’acord”, fet que Espot va reprendre per “tractar de mirar més enllà d’aquest Govern i d’ideologies”, a més de negar l’statu quo. “L’statu quo no existeix perquè suposaria aturar el temps, no ens podem quedar com estem ara”, va concloure el demòcrata.
PUNTS CABDALS
ESPECIFICITATS DEL PAÍS
El respecte d’Europa a les especificitats d’Andorra té lloc gràcies a l’article vuit del Tractat de Lisboa.
EL RECORD DE LES CRISIS
La crisi econòmica del 2008, la financera del 2015 i la sanitària del 2020 van ser un dels arguments de defensa.
POLÍTICA D’ESTAT
Els quatre caps de l’executiu van veure amb bons ulls la posició amb Europa tot i les diferències ideològiques.
SUPORT INSTITUCIONAL
Espot va demanar a la ciutadania més confiança en les institucions més enllà de l’afinitat cap a ell o al Govern.
“XARXA DE SEGURETAT”
El cap de Govern va afirmar la necessitat de sortir de la “dependència cap al president de torn” de França i Espanya.