REPORTATGE
Què és (o no) caçar
El Superior anul·la una sanció del Govern per abatre una llebre perquè l’animal vivia en semillibertat, no era una peça salvatge a la qual es va disparar il·legalment.
El demandant va abatre una llebre en una parcel·la tancada.
El ministeri de Medi Ambient havia interposat al demandant una multa de 2.000 euros, li havia comissat una escopeta i la llebre abatuda i li havia suspès la llicència de caça per un període de tres anys. La Batllia va ratificar la decisió de l’administració declarant-a ajustada a dret, però el recurrent va apel·lar contra la sentència a la sala administrativa del Tribunal Superior i la segona instància li ha donat finalment la raó, anul·lant en una resolució de final d’abril la sanció imposada el març del 2021. El motiu és que comparteix un dels arguments del demandant, que no va realitzar un acte de caça, sinó la captura d’un animal domesticat.
La sentència rebutja una gran part dels arguments de la representació legal del ciutadà sancionat, com ara els relatius a suposats errors de forma en la tramitació de l’expedient que la justícia rebat en tots els casos. Tampoc no comparteix la sala administrativa que la llebre sigui un animal de renda. En aquest sentit, argumenta que el reglament del padral i de la tinença de bestiar de renda només considera que ho són els conills domèstics dintre de la família a la qual també pertany la llebre. Però tot seguit afegeix que “el fet que les llebres no siguin considerades legalment com animals de renda no prejutja el fet que l’actuació que s’imputa a l’agent pugui o no ser considerada com una acció de caça”. I citant l’article 2 de la Llei de caça la sentència recull que una acció de caça és “l’activitat exercida per les persones mitjançant l’ús d’arts, armes o mitjans adequats per tal de buscar, atreure, perseguir o acuitar els animals, amb la finalitat de capturar-los vius o morts”. Un seguit de conceptes com ara buscar o perseguir que “evoquen clarament que l’objecte de l’activitat és un animal salvatge en llibertat”.
No va ser el cas de l’actuació del demandant. La sentència recull que “l’agent va disparar a una llebre dins d’un terreny privat, totalment tancat, i que l’animal es trobava en situació de semillibertat, ja que no estava engabiat” i que la pròpia administració havia admès en la contesta del recurs que malgrat que es tractava d’un animal pertanyent a una espècie salvatge havia estat criat en captivitat en una finca privada. Per tant, “atès que la llebre havia estat criada pels titulars de la finca, en un recinte completament tancat, no ha existit l’activitat de cerca, persecució i encalç d’un animal salvatge que caracteritza pròpiament una acció de caça”. En conseqüència, anul·la la sanció administrativa i la sentència de la Batllia.