IGUALTAT
El 65% dels càrrecs directius del Govern els ocupen homes
Les dones són més del 70% de la plantilla, però només un 35% en posicions directives
Classificació professional i valoració de llocs de treball
Hi ha moltes més dones que homes treballant al cos general i al diplomàtic, però en arribar a l’escala de comandament la proporció es capgira i es masculinitza. La diferència és notable, elles representen un 73,1% de la plantilla i són majoritàries en els llocs de treball de personal tècnic i operatiu/administratiu. Però perden el domini quan s’arriba a la categoria de comandament, amb un 59,5% d’homes, i especialment en posicions directives, on ells ja arriben al 64,8%. És una de les distorsions que reflecteix la recollida de dades que ha acompanyat l’elaboració del pla d’igualtat del cos general i diplomàtic que ahir van presentar els secretaris d’Estat d’Igualtat, Mariona Cadena, i de Funció Pública, Marc Cornella. I s’hi suma una altra: malgrat que la bretxa salarial és pràcticament inexistent (del 0,28% en favor dels homes, que cobren 2.863 euros), si s’aborda en global i pel que fa al salari fix quan s’entra al detall es constata que ells cobren 246,78 euros més en complements (136,76 per 383,54) i que en l’escala salarial més alta, les de càrrecs de més responsabilitat, la diferència creix al 17%.
“Pensem que és per una generació anterior en què els homes tenien una trajectòria més llarga”
Cornella ho va atribuir al fet que “podríem dir que és un tema generacional, hem vist que els llocs de més responsabilitat estan més ocupats per homes i la bretxa salarial és més alta, pensem que és fruit d’aquesta generació anterior en la qual podríem dir que els homes tenien una trajectòria laboral més llarga i més disponibilitat per treballar i tenir més complements salarials”. De fet, la diferència en la quantia dels complements s’explica per la càrrega d’hores extres que fan uns i altres. El pla d’igualtat ha de corregir aquestes disfuncions. Basat en tres grans pilars –fomentar la igualtat d’oportunitats, crear entorns lliures d’assetjament i impulsar mesures de conciliació–, l’ha elaborat una comissió integrada per treballadors i amb representació del sindicat de l’administració. Alguna de les accions implicarà canvis en la reglamentació interna per tal d’incloure “la perspectiva de gènere” en àmbits com l’accés a la funció pública, la formació o la promoció professional, i la referent a la conciliació laboral i familiar. Sobre aquest últim aspecte, que es regula a la normativa de permisos administratius, el secretari d’Estat de Funció Pública va avançar que es farà una revisió i que “la idea és tenir-ho durant l’any vinent, veure quins permisos s’han d’actualitzar, quins incorporar i quins ens permetran lluitar contra el sostre de vidre i millorar la bretxa salarial”. Malgrat no tenir les xifres concretes, va admetre que són les dones les que majoritàriament els demanen per tenir cura dels fills. Sobre això, Mariona Cadena va recordar que s’està treballant en “els permisos de naixement igualitaris”, una mesura que incideix en la corresponsabilitat dels dos membres de la parella i a facilitar que la dona es reincorpori al mercat laboral.
“Estem treballant els permisos de naixement igualitaris, que també milloraran la situació”
La Llei per a la igualtat entre homes i dones donava a les administracions fins a l’abril del 2024 per enllestir els seus plans. De l’administració general falten els dels cossos especials i el del cos d’educació, que en tindran de propis per les especificitats de les feines que desenvolupen. “Ens consta que pròximament es podran presentar”, va manifestar Cadena, i van avançar una dada: la bretxa salarial creix fins al 5% quan s’avalua l’estat de la paritat entre el gènere masculí i el femení en el global de l’administració general. Però encara i així Cornella va fer èmfasi que “és millor que a molts països de la UE”. Quant als comuns, la secretària d’Estat d’Igualtat va apuntar que tres han fet els deures a temps i altres els va animar a “presentar-los properament”, recordant que el que marca la llei era l’abril del 2024.
El pla d’igualtat també inclou un protocol contra l’assetjament sexual i per raó de sexe que ja s’havia començat a treballar i que es preveu que sigui efectiu al juny. Funció Pública no té constància de cap cas.