PLA DE XOC

Marsol no es “reconeix” en certes mesures de l’habitatge

La ministra afirma que algunes decisions s’han pres a contracor.

Conxita Marsol a la primera Jornada per l’habitatge, ahir.

Conxita Marsol a la primera Jornada per l’habitatge, ahir.DIARI D’ANDORRA

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

“L’intervencionisme no ens agrada i no ens reconeixem al mirall en algunes mesures, però Govern té la responsabilitat de buscar l’equilibri i vetllar per l’interès general.” Així de sincera es va mostrar ahir la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, en l’acte cloenda de la primera Jornada per l’habitatge davant gran part del sector immobiliari. La plaça no era fàcil per a Marsol: el dia anterior, els propietaris havien amenaçat de dur la llei de l’habitatge a la justícia. Precisament va agafar aquest mateix verb la ministra en el seu torn de paraula. “La voluntat de Govern no és amenaçar ningú, al contrari, és treballar per a una solució”, va dir Marsol, que va reiterar que passa per “entrar més pisos al mercat de lloguer”. Com si fos un al·legat de defensa enmig d’un judici, la ministra va destriar una per una les mesures tan qüestionades, passant del dibuix general al detall.

“La llei d’habitatge del 2023 va ser votada per unanimitat al Consell General”
Conxita Marsol, Ministra d’Habitatge

“Cal recordar que la llei del 2023 va ser votada per unanimitat al Consell General”, va assenyalar la demòcrata, la qual va emfatitzar que “la llei preveia que les intervencions s’anessin aixecant de forma progressiva per tal que el 2027 no hi hagués més intervencions i una major oferta d’habitatges de preu assequible”. Per a Marsol, un element “bàsic” són les dades per saber el “preu real de l’habitatge, ja que sota el meu punt de vista no és correcte el que es paga amb el cost de l’habitatge”. Tot i prendre les mesures abans de tenir tota la informació amb la qual avui dia es treballa –gràcies a les aportacions dels comuns–, la titular d’Habitatge va manifestar que “no hem anat tan desencaminats”. Marsol va defensar la mesura estrella dels pisos buits, “conflictiva” i “mai expropiació”, indicant que “econòmicament no aporta res tenir un pis buit”, i que l’objectiu és saber-ne quants tenen activitat nul·la de consum. Pel que fa al parc públic d’habitatge, la titular de la cartera va expressar que Govern destinarà trenta milions d’euros en inversions en habitatge i que, gràcies a les rehabilitacions dels edificis adquirits, en tres anys hi haurà 500 vivendes de lloguer assequible al mercat.

“Apel·lo a la prudència en el que es diu sobre la inconstitucionalitat de la llei”
Conxita Marsol, Ministra d’Habitatge

Quant als pisos d’ús turístic (HUT), Marsol va especificar que van ser una solució momentània per a la crisi econòmica del 2009 i que la revocació de la llicència il·limitada és “correcta”. Tot i això, va obrir la porta a ampliar el temps de moratòria en casos particulars. La ministra també va tenir temps de parlar de la inversió estrangera immobiliària i la constitucionalitat. Per una banda, la inversió forana va ser, com els HUT, “una ajuda” en el passat, però “ara toca replantejar-nos-la perquè ha de venir amb alt valor afegir”. No obstant això, Marsol es va mostrar molt taxativa davant l’afirmació sobre els topalls al preu del lloguer, ja que “mai hem dit tal cosa”. Per altra banda, la demòcrata va “apel·lar a la prudència” i va fer èmfasi en el fet que “no es pot parlar d’inconstitucionalitat quan la llei encara està en procés de redacció”, del qual espera que a final de juliol estigui “bastant avançat”. La titular de la cartera va cloure l’acte allargant la mà a tots els actors polítics i socials per debatre sobre la llei.

GOVERN NO VEU COM A OPCIÓ QUE LA SEU ASUMEIXI LA MANCA D'HABITATGE

Un dels efectes col·laterals de la pressió demogràfica que pateix el Principat consisteix en el trasllat de molts treballadors a viure fora els límits del país, a poblacions veïnes. “No hi ha cap mena de voluntat per part de Govern que els treballadors del país vagin a viure a la Seu, almenys que ells així ho vulguin”, va manifestar la ministra Marsol, per a qui aquesta situació no és només específica a Andorra. “A Barcelona o Madrid veiem que hi ha gent que se n’ha d’anar a 50 o 60 quilòmetres per trobar allotjament, però no volem que això també passi aquí.”

Per tot això, la titular d’Habitatge va expressar que “Govern està fent tot el possible” per evitar la diàspora i que des de l’executiu es treballa amb “la intenció que tothom es quedi dins les fronteres del país”.

Minuts abans, el membre de la junta de l’APTA Jordi Cerqueda no es va mostrar “del tot favorable” a la possibilitat del trasllat de treballadors a la capital de l’Alt Urgell com una alternativa, ja que “els preus de lloguer a la Seu també estan pujant a conseqüència del problema de l’habitatge a Andorra”.
tracking