REPORTATGE
Laboratori a cel obert
Conèixer la biodiversitat imperceptible és clau per entendre l’impacte dels canvis globals en els ecosistemes. El projecte PyriSentinel estudia els microorganismes dels llacs d’alta muntanya pirinencs.
L'entorn de l'estany Goter
Conèixer la biodiversitat invisible, a escala microscòpica, és essencial per entendre l’impacte dels canvis globals en els ecosistemes. Aquests coneixements, per exemple, poden indicar si hi ha espècies que estan desapareixent o bé si espècies invasores o patògens estan dominant. Aquesta informació permet a la societat disposar de més dades per prendre decisions sobre com gestionar els ecosistemes.
Així neix el projecte PyriSentinel, que estudia els microorganismes dels llacs d’alta muntanya pirinencs. A més, “gran part dels microorganismes encara són desconeguts i, per tant, en els estanys d’alta muntanya podríem descobrir noves espècies”, explica Hannah Benisty, investigadora del centre de regulació genòmica de Barcelona (CRG) i coordinadora del projecte en col·laboració amb l’AR+I, el CREAF de Barcelona i el CNRS de França. També va afegir que “aquests estanys tenen ambients extrems, amb alta radiació UV i temperatures molt baixes, el que podria permetre l’existència d’organismes amb funcions interessants que es podrien utilitzar per a fins biotecnològics”.
“Als estanys d’alta muntanya podríem descobrir noves espècies”
A PyriSentinel utilitzen els últims mètodes de seqüenciació d’ADN per fer el seguiment d’aquestes espècies. Així, tant Andorra com la resta de col·laboradors es posicionaran com un model global a seguir en l’àmbit del monitoratge de la biodiversitat amb noves tecnologies.
Per iniciar el projecte es va fer una prova pilot per investigar la biodiversitat invisible, és a dir, la biodiversitat de microorganismes que no es veu a simple vista als llacs d’alta muntanya. Aquesta prova es va fer a sis llacs del país: l’estany Negre i l’estany Forcat del parc natural del Comapedrosa, l’estany de la Vall de Sorteny, un dels estanys de Tristaina, l’estany Goter, l’estany Forcat de la Vall del Madriu i l’estany de l’Estanyó. Aquests llacs tenen un ecosistema molt diferent i a més són sensibles al canvi climàtic, “es coneixen com a llacs sentinelles, és a dir, un laboratori a cel obert on si hi ha un canvi de temperatura pots veure immediatament quin és l’efecte d’aquest canvi en l’ecosistema”, explica Benisty. Ella volia aportar una nova tecnologia amb la genòmica per monitorar quins son els canvis de la biodiversitat microbiana. La prova pilot la van dur a terme Benisty i Manel Niell, el seu col·laborador directe de l’AR+I. El procediment va consistir a recórrer els sis llacs amb una petita barca i agafar aigua des de diferents nivells amb una ampolla especial. Després es va filtrar l’aigua recollida al laboratori de l’hospital d’epidemiologia, “perquè ells tenen un sistema per filtrar l’aigua que va molt bé”, comenta Benisty. A continuació van agafar els filtres, que és on es queden els bacteris i els microorganismes, i els van congelar per portar-los al laboratori del CRG de Barcelona per extreure’n l’ADN i detectar quins organismes tenien a les mostres. Hi van trobar bacteris, microalgues i virus. El que van analitzar principalment van ser els bacteris, que són importants per al funcionament del llac perquè tenen un rol cabdal en el seu cicle de vida.
Aquest estiu mostrejaran 300 estanys dels Pirineus per descobrir la biodiversitat microbiana. “El projecte el podem dur a terme gràcies a una subvenció que la UE ens ha donat d’1,6 milions d’euros”, clou Benisty.