Més residu tèxtil recollit

El volum de residu tèxtil que es recull ha anat augmentant en els darrers anys fins a assolir les 44 tones recollides el 2023 en els diferents contenidors i deixalleries del Principat. A aquesta quantitat, cal sumar-hi les 72 tones recuperades per Càritas andorrana. La xifra suposa set tones més de recollida en els contenidors i deixalleries i dues tones menys de les recuperades per Càritas si es tenen en comptes les dades del 2022. Cal destacar molt especialment el creixement exponencial que ha experimentat la recollida de residu tèxtil a través dels contenidors, ja que es passa de les sis tones del 2015 a les 44 de l’any passat.

S’ha d’esmentar que la fracció de residus tèxtils es recull per dues vies diferents, d’una banda, els tèxtils que estiguin en bon estat i siguin per reutilitzar directament es poden portar a alguna de les associacions sense ànim de lucre existents –Carisma o Càritas andorrana–; i, d’altra banda, per aquell residu tèxtil que sigui per reciclar, el ciutadà disposa de les deixalleries comunals així com una sèrie de contenidors ubicats a la via pública. Actualment, Andorra disposa de 20 contenidors en diferents punts de les parròquies, incloses les deixalleries comunals.

I què es fa amb tot aquest material recuperat? Segons la informació que trasllada el departament de Medi Ambient, els residus tèxtils recuperats als contenidors de la via pública i de les deixalleries, es porten a la deixalleria industrial del centre de tractament de residus (CTRASA) on s’emmagatzemen fins que s’exporten a un gestor autoritzat. Quan arriba al gestor, se segueix un procediment de triatge manual de la roba, on se separa, per una banda, la que encara es pot aprofitar i es troba en bones condicions, que acaba com a donacions socials per a persones amb situació de vulnerabilitat, a botigues de segona mà –creant llocs de treball per a persones amb risc d’exclusió– o es porta a països del tercer món. I, per altra banda, la roba que no es pot aprofitar es torna a separar entre aquells teixits que sí que es poden aprofitar. La que no es pot aprofitar, finalment, s’acaba valorant energèticament. Així doncs, aproximadament un 65% de la roba es reutilitza, un 30% es recicla i un 5% es valora energèticament.

NOUS MODELS DE RECOLLIDA

El nou Pla Nacional de Residus Horitzó 2035 preveu, per tal d’assolir els diferents objectius, una sèrie de programes específics amb diferents actuacions. En aquest sentit, el Programa 3 de Reciclatge inclou en la seva actuació d’implementació de nous models de recollida i millora dels existents i gestió de les diferents fraccions, una subacció dedicada a millorar i ampliar la recollida selectiva dels residus tèxtils i la seva gestió.

En aquesta acció, es proposa, d’una banda, ampliar els punts de recollida actuals per garantir a la població una cobertura màxima d’aquest servei. Una acció que ja s’ha començat amb la implantació de nous punts de recollida a diferents parròquies per part dels comuns; i, d’altra banda, preveu un estudi d’avaluació de les diferents tècniques i mètodes de tractament dels residus tèxtils i de la seva viabilitat en el context del territori andorrà.