El projecte proposat per a Naturland és una còpia

L’empresa especialitzada que va proposar assumir el deute de Naturland a canvi d’una concessió per posar en marxa un centre d’entrenament per a esportistes d’elit ja ho va intentar fa uns anys a la Cerdanya i al Berguedà. A l’entusiame inicial el va seguir la desaprovació dels responsables polítics catalans quan van sorgir els primers dubtes i els inversors no hi van respondre satisfactòriament a l’hora de l’impacte mediambiental que suposava per a la zona. La proposta va arribar a l’anterior corporació laurediana i l’actual, amb Desperta Laurèdia, la va descartar aviat, justificant-se que comportaria un desenvolupament urbanístic “important” de la zona.

Segons la informació facilitada al Diari, es tracta d’un projecte quasi calcat al que Altius Pirineus va intentar el 2016 i el 2019. En el darrer cas, es va presentar a algunes entitats berguedanes amb la intenció de portar-lo a terme en una zona propera a l’antiga estació dels Rasos de Peguera. Alguns mitjans, com Públic, se’n van fer ressò. La intenció inicial era ubicar el centre d’alt rendiment a l’antiga estació d’esquí, però no es va arribar a cap acord. Eren més de 33.000 metres quadrats edificats i repartits en tres espais: a Berga –a 700 metres d’altura–, al poble abandonat de Peguera –situat a 1.600 metres– i al cim del Padró –a poc més de 2.000 metres–, que inclourien una piscina olímpica coberta, un velòdrom i una pista d’atletisme també coberta a la part més alta; diversos quilòmetres de pistes d’esquí de fons que serien innivades, residències per als atletes i centres de recerca a la zona mitjana, i una segona pista d’atletisme a Berga. “Han fet un copiar i enganxar”, van afirmar disgustades personalitats del Berguedà.

I és que el 2016 l’empresa va seduir un grup d’esportistes i entitats vinculades a l’esport d’alt nivell de la Cerdanya per unir-los al seu projecte: la construcció d’un centre d’alt rendiment d’elit prop de l’estació d’esquí de la Molina. El projecte preveia la construcció de més de 30.000 metres quadrats d’instal·lacions esportives, com ara una pista d’atletisme coberta, una piscina olímpica, un pavelló poliesportiu, una residència per a esportistes, sales de conferències, pistes d’esquí de fons o un llac. Davant la insistència dels polítics per conèixer detalls, els inversors van tallar la comunicació.

Al Berguedà, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà va alertar que si el projecte tirava endavant es destruirà la biodiversitat de la vall i es carregaria el cim del Padró, i s’alimentaria l’especulació immobiliària.

A Naturland s’ha intentat repetir la jugada. També sense èxit, amb una proposta que no difereix gaire de les anteriors. El cònsol, Cerni Cairat, ja va expressar el seu recel. La corporació de Sant Julià ha descartat fer una nova concessió i, un altre cop més, el projecte queda en un calaix. S’ha de veure fins quan.