MEDI AMBIENT
Temor que l’os s’acabi acostumant a les zones habitades
Els ramaders tenen por que es converteixi en un perill per al bestiar
L’os a tocar de la carretera de la Cortinada.
La presència d’un os al costat de la carretera de la Cortinada va causar expectació entre els ciutadans i preocupació entre els ramaders, pel fet que aquests animals no acostumen a voltar per zones habitades excepte si l’objectiu és trobar menjar. El d’ahir al matí va ser el primer cop, almenys que se sàpiga, que es veu un os tan a prop de nuclis urbans, encara que, segons els banders, l’estaven observant des de dilluns passat.
La primera reacció va ser dels ramaders, que temen que si la presència es fa habitual es converteixi en un perill per als seus ramats. És més probable topar amb ossos quan aquests s’habituen als aliments humans, ja que són de més qualitat que el menjar que els animals poden trobar a la natura. I, sobretot, segons fonts properes al ministeri, quan detecten que hi ha ovelles. Són principalment vegetarians, encara que els agrada la mel. Per això, en un comunicat l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA) alerta del fet que “el risc de la seva possible interacció s’amplia més enllà dels ramaders, on s’inclouen sens dubte els apicultors, estenent-se a la població en general”.
L’animal es va acostar fins a les cases de la localitat. Va baixar de la muntanya fins a uns límits poc habituals a la recerca de prats d’herba més verds, que és la base de la seva alimentació, segons va explicar el cap de banders, Ferran Teixidó. Els ossos de la zona estan sota el seguiment dels banders des de fa dies a les parts més altes de les muntanyes, on aquest va tornar immediatament quan va ser vist.
Els responsables del cos van avisar tots els ramaders de la zona i van confirmar que no hi ha hagut cap atac als ramats per part de l’únic os que s’ha acostat a la Cortinada. En aquests moments i en contacte amb els homòlegs dels països veïns s’està procedint a la identificació de l’animal per assegurar-se que es tracta d’un dels ossos que es tenen controlats, o determinar si és un animal que es movia fins ara per altres zones del Pirineu. Les verificacions es fan a través del pas i dels excrements de l’os.
Els banders van destacar que l’animal no ha provocat “incidents” i que continuen monitorant-ne el pas per poder recollir-ne les mostres i identificar-lo. El cos va recordar que “l’os acostuma a passar per hàbitats poc transitats per les persones, i que normalment no fa estada al país”, i demana que en cas d’albirar-lo es truqui al 148 i seguir les recomanacions establertes que es poden consultar al web de Medi Ambient. També van compartir a les xarxes un vídeo de l’os amb unes imatges que es van captar ahir en una zona allunyada de cap població. El ministre de Medi Ambient, Guillem Casal, va fer pública una felicitació als banders per “l’excel·lent feina” que fan amb el seguiment diari del pas de l’os pel Principat.
Els ossos viuen apartats i no acostumen a atacar, tret que se sentin amenaçats i obligats a defensar-se, protegir les seves cries o el seu aliment. Hi ha excepcions. Els ossos bruns de la serralada Cantàbrica semblen apropar-se cada cop més a l’ésser humà. En els darrers temps s’han produït trobades fortuïtes, atropellaments i fins i tot un exemplar passejant-se pels carrers de Ponferrada (Lleó).
Els ramaders asseguren que el fet que les imatges de l’os hagin estat captades en una parcel·la adjacent a la carretera general, i en una zona molt propera als habitatges, “fa prendre consciència sobre el fet que –el plantígrad– no evita les zones habitades i que no es mourà únicament per les zones allunyades d’alta muntanya que tothom preveia”.
Segons informa l’associació, des del cos de banders s’ha informat oportunament el sector, seguint el protocol establert i consensuat amb l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra, i aviat estarà enllestit el reglament relatiu als possibles danys i perjudicis que poden causar les espècies de fauna protegides amb grau igual o superior a en perill d’extinció a l’agricultura i la ramaderia, que inclouen, entre altres, l’os i el llop. “Veure l’os, però, deambular pels rebaixants, on es troba actualment el bestiar de renda i que, fins a la data, es consideraven zones segures, tot just abans de començar el seu desplaçament cap a l’alta muntanya, no deixa de constituir un motiu de preocupació per al sector ramader”, afegeixen.
L’APRA conclou afirmant que la previsió és que aquestes imatges siguin cada cop més freqüents, ratificant la presència habitual de l’os al territori, fet que comporta aprendre a conviure-hi. “El que ara queda clar, veient-lo passejar-se a tocar de les nostres cases, és que no es tracta d’un repte únicament per als ramaders, sinó d’un nou escenari per a tota la població andorrana”, finalitzen.
Els experts coincideixen que la manera de gestionar els ossos és foragitar-los, que no s’acostin als pobles ni s’acostumin a la proximitat amb els humans. Però en les darreres dècades s’acosta més del que és normal a buscar aliment. Abans les produccions agrícoles estaven més amunt i hi havia carronya a les muntanyes. La convivència entre humà i os sempre ha estat pacífica i no hi ha motius per pensar que això pugui canviar. La probabilitat de ser atacat per un os bru és molt reduïda. Per aquest motiu no cal crear alarmisme ni demonitzar aquesta espècie amenaçada.