DADES DE LA CASS
La CASS té compromesos 7.000 milions d’euros en pensions
És la xifra compromesa en pensions amb els treballadors menors de 75 anys que han cotitzat; la guardiola és de 1.725 milions
Jordi Cinca, en la compareixença d’ahir de la comissió legislativa.
“És una xifra que té més una vocació de sensibilitzar que no pas de preocupar a curt termini, perquè ni el fons de pensions ni l’estat han de fer front als 7.000 milions els pròxims mesos ni anys”, va dir el president del fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, que va explicar que surt de “quantificar tot allò que ens hem compromès a pagar en forma de pensió a totes les persones que al llarg de la seva vida han cotitzat més o menys a Andorra”.
“És una xifra que vol sensibilitzar; no hi hem de fer front ni en els pròxims mesos ni anys”
L’escletxa, però, seria abismal, perquè el fons de reserva gestiona un patrimoni de 1.725 milions d’euros, que no serviria ni per cobrir una quarta part de la suma total. La dada s’ha calculat amb el sistema de punts de vellesa adquirits –que situen en els 146,9 milions en els treballadors menors de 75 anys–, el preu de cada punt –a 6,32 euros– i una aproximació dels anys de jubilació, situant-se en els 20 anys. Des del 2015, els anys que el treball d’una persona cobreix la seva pensió se situa en els 9,6. Després d’aquests anys, tot corre a compte de la CASS.
“És una xifra prou important perquè s’abordi al més aviat possible”
Cinca va comparèixer en la comissió legislativa de les pensions de la CASS al costat del president de la parapública, Marc Galabert, amb qui va compartir el missatge sobre la necessitat de reformar el sistema de pensions. “És una xifra prou important que s’ha d’abordar al més aviat possible”, va comentar Galabert. Una dada que corrobora aquesta necessitat és la de la taxa de dependència, aquella que calcula quants assegurats hi ha per cada pensionista, i la qual se situa en el 3,31, perpetuant la tendència a la baixa.
EL “TSUNAMI” QUE VE
“Vam enviar al legislatiu un paquet amb 14 mesures perquè hi hagi un canvi de model en les pensions”, va explicar Cinca, que va afegir que “pot haver-hi discrepàncies en les mesures que s’han de prendre, però no hi ha ningú que no reconegui que cal modificar el model”. Des del legislatiu, el president de Concòrdia, Cerni Escalé, també comparteix la preocupació. “És com veure els set metres d’onada d’un tsunami que se’ns està apropant i no fer res”, va manifestar Escalé, que va indicar que “és urgent canviar la llei, és la propera gran crisi que tindrà el nostre país”. El president de Concòrdia va assenyalar que “veiem que el problema empitjora i qui té la majoria és DA”, i que no descarten entrar una proposició de llei en paral·lel a la que pugui sortir de la comissió legislativa. En els mateixos termes es va referir Galabert, que va expressar que “nosaltres podem quantificar la grandària del tsunami i proposar quin tipus de flotadors poden servir més o menys, però la responsabilitat de la reforma és de la comissió legislativa”.
‘NO’ A INVERTIR EN HABITATGE
Concòrdia va ser la formació més activa en les preguntes als dos compareixents. El mateix Escalé va ser qui va preguntar a Cinca si, atès l’actual context de crisi de l’habitatge i el caràcter inversor del fons de reserva, la CASS podria adquirir béns immobles per al lloguer social. “Nosaltres, com a fons, només tenim una funció, que és maximitzar la rendibilitat del fons sense posar-lo en perill; no som una pota de la política social del país”, va expressar Cinca, que va indicar que “no ens pertoca i l’immobiliari és un sector que suposa assumir una incertesa de pèrdua molt gran en cas de necessitat de vendre”.
RENDIBILITAT A LA BAIXA
Tot i experimentar un rendiment dels actius del 2,84% –una xifra alineada amb altres fons europeus– el primer trimestre de l’any, “el següent trimestre no serà així, l’abril té un rendiment negatiu”, va dir Cinca, que ho atribueix a l’augment de la inflació i els tipus d’interès i el context de tensió geopolítica, “els quals no ajuden els mercats”. Aquesta caiguda situarà el rendiment del fons el 2024 sobre l’1,5%, però “no ens posarem nerviosos si tenim tres o quatre mesos que ens van malament”, va comentar.
