Copiant un eslògan de ‘La Caixa’
Cap de Govern i secretari d'estat van sortir d’una reunió de poble a Encamp tediosa, com s’esperava, però amb la seguretat d’haver convençut els presents sense necessitat de canapès.
Landry Riba i Xavier Espot en un moment de la reunió de poble a Encamp sobre l’acord d’associació amb la UE.
Vaig arribar amb una mica de temps a la reunió de poble d’Encamp per intentar copsar l’ambient que es respirava i amb l’esperança de devorar algun canapè servit per Govern com a mostra de bona voluntat. I passant la porta ja vaig patir la primera decepció: no hi havia canapès, cosa que vol dir que donen el referèndum per perdut i no volen gastar-se ni un duro més comprant vots amb panxes plenes, o que van tan sobrats que creuen que tenir dues hores el personal escoltant una xerrameca europea sense recompensa és de país civilitzat i homologable a la normativa europea.
Espot i Riba abans de l’inici de la reunió de poble d’Encamp.
“No podem viure
sempre al marge i del marge, això té unes implicacions de futur”
Em vaig asseure al fons, per tenir una perspectiva global i per escoltar converses com qui no vol la cosa. Així, parant l’orella, vaig sentir que l’equip de comunicació de l’acord estava patint veient el degoteig de gent a la sala: “No omplirem...” Mentrestant, els companys de la premsa prenien posicions i declaracions entre el públic. “No, no, a mi no em feu parlar!” “Bonica, a mi ja em vas entrevistar el dia del Consell...” “Jo sí que vull que m’entrevisteu!” Deu ser allò del dret al minut de glòria, perquè em costa d’entendre que la gent cridi als reporters perquè els entrevistin... Serà un vespre llarg, penso.
“A la balança de l’acord, els punts positius pesen més que els negatius”
Una parella busca lloc: l’home li diu de seure a la cantonada, per marxar ràpidament, però la dona el fa seure al bell mig de la platea. Pobre desgraciat, devia venir sense sopar com jo, esperant els canapès... Diuen que rectificar és de savis, i encara tenen set reunions de poble més comptant la del Pas de la Casa per posar remei a tal dissort. Prenguin nota, si us plau (i avisin-me, eh!)
Finalment, les temences dels organitzadors es van confirmar: a la Valireta van sobrar-hi força butaques per acollir el tàndem humorístic de la nit: Espot i Riba (o Landry i Xavi, per als amics). I és que la posada en escena era de Club de la Comèdia americà: tamborets, descorbatats, càmeres aquí i allà i un monòleg repartit entre els dos protagonistes. Només els faltava la paret de totxo al darrere en lloc de la bandera per donar-hi més autenticitat. Abans, però, ens van degustar amb un petit vídeo que no podia començar de millor manera que copiant un eslògan de ‘La Caixa’ però escombrant cap a casa: “Andorra i la UE, parlem-ne?” Tants anys negociant amb Brussel·les ens han fet descuidar la comunicació...
Val a dir, però, que tot i el posat, d’humor el monòleg en va tenir entre ben poc i gens, i únicament van repetir allò que qualsevol que s’hagi interessat només una miqueta sobre l’acord amb la UE ja ha llegit i sentit com a mínim tres milions i mig de vegades, i encara tirant curt... El bo d’en Jaume, que va intervenir al final dient que s’havia llegit ja dos mil pàgines del text (només de pensar-ho em ve una migranya de cal Déu), gairebé que podia haver fet ell la xerrada fil per randa.
Arribats a aquest punt, tothom sap que en casos com aquest l’única manera de salvar-ho és a través de suport extern, i un servidor va dipositar totes les esperances en els espontanis al torn de preguntes, però ni així hi va haver manera que la cosa s’animés. Ni a través de les qüestions que es plantejaven per les xarxes ni en les del públic a la sala va aparèixer cap hater disposat a posar una mica de picant a la salsa. I és que les preguntes anaven sobre els temes de sempre (la seguretat, l’homologació de títols, la frontera i la duana, i coses per l’estil), però tots aquests cridaners que anuncien l’apocalipsi zombi a les xarxes si s’aprova l’acord ahir devien tenir alguna altra cosa millor a fer que pressing al Govern.
Potser és que estaven ocupats cavant el refugi on s’amagaran quan arribi el desastre que auguren si el referèndum passa, cosa que fa uns mesos semblava difícil i que si volen que els sigui sincer, veient que ahir Espot i Riba no van tenir oposició per imposar un relat que defensa la necessitat de l’acord i, sobretot, la idoneïtat del que s’ha negociat, ara no sembla pas tan impossible...
Si és que fins i tot preguntats pels punts negatius (que no van amagar-los, si és que són els que van detallar) van resultar convincents davant una audiència formada per força públic jove (cosa que em va sorprendre positivament) i no tan jove, tots interessats pel futur del Principat.
Estarem d’acord que copiar eslògans barats de bancs dels veïns del sud no és del tot convincent, i que les reunions de poble no són aptes per a somnolents que a aquestes hores ja van amb pijama per casa, però si els crítics no s’ho treballen una mica més les pròximes reunions que es facin d’aquest estil, la balança de molts començarà a pesar cap al sí...