ENCAIX AMB EUROPA
El referèndum sobre l’acord d’associació es farà abans de l’estiu del 2025
Riba assenyala que es realitzarà a final del primer trimestre o al principi del segon
La primera de les reunions de poble sobre Europa va tenir lloc ahir Encamp, marcant un punt d’inici per a aquesta sèrie de trobades destinades a abordar i aclarir els aspectes clau de l’acord. El secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, pel que fa al referèndum, va descartar la possibilitat que es faci l’estiu del 2025, ja que seria “un escenari massa llarg”, confirmant que la data s’estima per a “final del primer trimestre del 2025 o principi del segon trimestre”. D’altra banda, en ser preguntat sobre la data de publicació de l’acord en català, el secretari va avançar que actualment “s’està treballant amb un escenari que ens porta a final de juny, inclús començament de juliol”, posant un gran èmfasi en el fet que no es tracta només de “traduir el text al català”, sinó que implica un procés de revisió que realitzen lingüistes especialitzats i que requereix un temps considerable.
L’acte liderat pel secretari d’Estat i pel cap de Govern, Xavier Espot, es va iniciar amb una exposició breu de les quatre llibertats que recull el text: circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals. Amb el text definitiu a disposició de la població i alguns presents amb els dubtes portats des de casa després de la seva lectura, no van trigar a exposar-los als dos representants governamentals. Tanmateix, hi va haver una pregunta en particular que va captar l’atenció de l’audiència: “Què guanya la Unió Europea amb aquest acord d’associació?” El cap de Govern va respondre assenyalant que és una qüestió en la qual “la UE guanya poc” i que és un projecte que va ser iniciat pels seus predecessors. “Té poc interès econòmic i estratègic, però resoldrà qüestions potencials i problemes futurs”, va assenyalar el cap de l’executiu.
Una assistent a la reunió no va dubtar a exposar la seva pregunta sobre una aposta social molt present al país: l’avortament. Espot va aclarir que aquest tema “no l’abasta l’acord”.
La qüestió del reconeixement de les titulacions en l’àmbit europeu va suscitar interrogants entre els assistents. Riba va proporcionar un exemple concret referent al reconeixement de les titulacions professionals, com el bàtxelor d’infermeria de la Universitat d’Andorra, que serà inclòs en l’annex pertinent. Això permetrà als titulats accedir al mercat laboral europeu “sense passar procediment d’homologació”.