CONDICIONS PÈSSIMES
Els peruans cobren 11 euros l’hora i s'han de pagar la CASS i el viatge
Els treballadors sud-americans també han de fer front al cost del viatge.
Cada vegada són més les veus que denuncien les condicions laborals en què es troben els treballadors peruans que venen a treballar a la construcció de manera temporal. Poc ha canviat des de la primera denúncia fa més d’un any i segueixen actuant empreses que mitjançant l’engany porten a Andorra aquests obrers qualificats, que després es troben quelcom molt diferent del que se’ls havia promès. Construart, segons apunten alguns d’aquests treballadors, és presumptament una de les empreses que nodreixen Andorra de professionals, bàsicament lampistes i electricistes de primera.
Les condicions laborals i de vida són pèssimes. Els treballadors cobren 10,9 euros per hora treballada –els que són contractats a Andorra guanyen 13 euros l’hora–, mentre que la companyia factura 30 euros l’hora a l’empresa andorrana que subcontracta el personal. Un nou negoci, fins i tot millor que fa un any, perquè ara els treballadors es desplacen a Andorra amb la condició de pagar 400 euros mensuals en concepte d’allotjament i alimentació, 200 euros de la CASS i el viatge del Perú a Espanya també surt de les butxaques dels assalariats, així com el bitllet de bus de Barcelona a Andorra. Quan arriben, obren els ulls i comproven amb tristor que res té a veure amb el que esperaven. Segons expliquen fonts properes als treballadors, conviuen com poden deu en un apartament de tres habitacions, amuntegats, i en unes condicions higièniques que deixen molt a desitjar. Lògicament, venen per necessitat, per aconseguir uns estalvis i enviar diners a les famílies, encara que viure a Andorra i estalviar no és fàcil, i és aquí quan s’adonen del tot que potser no valia la pena el viatge perquè el benefici és molt baix comparat amb els desavantatges.
Un cop al Principat treballen per a una empresa ubicada a la capital, constituïda el 2003, especialitzada en la instal·lació, reparació i manteniment de tota mena d’instal·lacions relacionades amb l’electricitat, calefacció i lampisteria. Els socis de Construart són dos peruans i un espanyol, entre els quals un antic soci de Casyre, molt coneguda a Andorra pels abusos que va cometre i que ha deixat l’activitat al Principat.
No fa gaire va arribar un grup de deu treballadors i un bon grapat estan en espera al Perú que els avisin per viatjar, encara que comencen a estar una mica inquiets perquè els permisos triguen massa, més de l’habitual. L’empresa no els dona cap explicació. Però no tots arriben directament del país andí. Altres ho fan mitjançant una empresa espanyola que atén el que marca la legislació andorrana. Els seus empleats cobren 1.560 euros al mes i la companyia compleix els compromisos d’allotjament.
Alguns dels peruans que van arribar amb la condició de desplaçats han acabat fitxant per una empresa andorrana i han començat una nova vida al Principat. No són excepcions. El sector necessita mà d’obra.
GAIREBÉ IMPUNITAT
Així ho va fer Casyre fins que es va veure acorralada, i de la mateixa manera actuen almenys dues empreses que segueixen fent servir aquesta fórmula d’explotació. Tenen la mà d’obra assegurada perquè les coses al Perú es veuen de manera molt diferent de com són, i treballar a Andorra sembla una oportunitat d’aconseguir uns salaris que allà són un privilegi. El càstig per aquests abusos s’ha limitat a multes econòmiques, però el Govern, conscient de la mala imatge que es projecta, ha decidit eliminar la figura del treballador desplaçat que preveu la nova Llei òmnibus. Les denúncies de la precarietat en què viuen treballadors d’origen peruà després d’arribar al país amb el compromís d’una feina digna han acabat provocant l’acomiadament de compatriotes que estaven treballant.
La Fiscalia ja té a les seves mans l’informe elaborat pel raonador del ciutadà, Xavier Cañada, en el qual s’exposen les presumptes irregularitats que s’han comès amb treballadors que van decidir acudir a la institució.