Pijuan vol que l’edat de consentiment pugi fins als 16 anys

Maltractaments, abusos sexuals a menors i el paper dels mitjans i la justícia en aquests casos. Aquest va ser el tema central del seminari organitzat pel raonador del ciutadà, Xavier Cañada. Durant tot el matí d’ahir es van discutir i debatre accions per millorar la protecció dels més joves, especialment en l’àmbit judicial. Un dels punts destacats va ser la proposta d’ampliar l’edat de consentiment als setze anys, enfront dels catorze actuals estipulats a Andorra. El magistrat i expresident del Tribunal de Corts Josep Maria Pijuan va considerar que catorze anys és “una edat molt justa perquè es pugui consentir una relació sexual”, assenyalant que no és el mateix “una persona de catorze anys que té una relació amb el seu amic de quinze” que “amb un de 25 anys”. De la mateixa manera, es va destacar que s’ha millorat en aquest aspecte, ja que abans l’edat de consentiment era de dotze anys a molts territoris, però els ponents van estar d’acord en el fet que encara queda molta feina per fer.

“No és el mateix algú de catorze anys que té una relació amb un de quinze que amb un de 25 anys”Josep Maria Pijuan, Expresident del Tribunal de Corts

Pijuan va aprofitar la seva intervenció per presentar dues propostes addicionals per millorar la protecció de les víctimes d’abusos i agressions sexuals. Per una banda, va suggerir ampliar el termini de prescripció, especialment en els casos de delictes sexuals en l’àmbit familiar o escolar, ja que “passa molt temps des del moment en el qual es produeixen els fets fins al moment que es denuncien”. La proposta va passar perquè la prescripció sigui de “vint a trenta anys”, en cas que no puguin ser “imprescriptibles”, ja que aquesta condició la llei la reserva per a crims com ara els genocidis, i podria ser “polèmic” incloure-hi els abusos, va afegir Pijuan.

“Un 70% dels delictes sexuals es produeixen per part d’una persona de l’entorn familiar”Gemma Garcia-Parés, Psiquiatra 

Un altre punt que va destacar Pijuan va ser el d’“eliminar la distinció entre agressió i abús sexual”, simplificant-ho a “si hi ha consentiment o no”, tal com es va intentar fer amb la llei del només sí és sí a Espanya, ja que el magistrat va explicar que no creu en “consentiments graduals”. Així doncs, va explicar que els òrgans judicials haurien de preveure “una forquilla més àmplia i el tribunal, en funció de les circumstàncies, anar graduant” la pena, ja que des de la seva experiència “els casos d’abús donen bastant escapatòria”.

En la ponència anterior, la doctora Gemma Garcia-Parés va aportar una perspectiva clínica sobre els casos de delictes sexuals, afirmant que “fins a un 70% dels casos de delictes sexuals, segons l’Unicef, es produeixen per part d’una persona de l’entorn familiar nuclear”, com pares, avis o oncles. En les seves consultes, la psiquiatra va explicar que s’ha trobat amb pacients que busquen ajuda psicològica per altres motius i acaben abordant el tema, “els costa d’explicar”, alguns ho fan per primera vegada després de 30 anys. Així doncs, les conseqüències que una víctima pot patir i que s’evidencien amb el temps inclouen diverses patologies psiquiàtriques com ara “depressió, ansietat, trastorns d’estrès posttraumàtic, problemes d’autoestima i manca de confiança en un mateix, entre altres”.