La CEA insisteix que la pujada salarial l'han de pactar empresa i treballador

El Consell Econòmic i Social (CES) té sobre la taula l'encomana de començar a negociar, ben aviat, la pujada salarial de cara a l'any que ve. De fet, després que l'any passat les negociacions entre patronal i treballadors es cloguessin sense acord, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, va expressar la voluntat que aquest any les converses s'iniciessin abans per mirar de tancar un augment consensuat entre les parts. Tot i que la negociació encara no ha començat la CEA té clares un seguit de premisses. Així, assenyalen que "per principi, és contrària al fet que hi hagi una intervenció dels salaris més enllà del salari mínim", ja que defensen que l'augment dels sous ha de ser fruit d'un consens entre treballadors i empresa i que també cal saber quina serà la inflació abans de començar cap mena de conversa.

"Nosaltres entenem que el salari mínim s'ha de regular per decret com es fa cada any. Estem d'acord que es faci per sobre de la inflació com s'ha fet els últims vuit anys, però la resta de salaris han de quedar a la negociació entre empresari i treballador", defensa el director de la CEA, Iago Andreu, que reitera la necessitat que hi pugui haver convenis col·lectius que emparin aquestes negociacions.

En aquest sentit, Andreu defensa que la situació del mercat actual, en què manca mà d'obra, fa que "intervenir els salaris sigui una mica absurd perquè el mateix mercat els fa pujar (els salaris)".

D'aquesta manera, el representant de la CEA reivindica que la patronal hagi estat d'acord en aquests darrers anys que el salari mínim hagi augmentat fins i tot per sobre de la inflació, una qüestió que els diferencia de patronals dels "països veïns" que no han donat suport a aquesta posició. I ha reconegut que en els darrers anys les millores que s'han fet a Espanya respecte d'aquest salari mínim ha "posat pressió" al país per poder mantenir aquest diferencial i poder atreure mà d'obra. Ara, més enllà d'aquest increment no veuen de bon ull la intervenció del Govern i del Consell General en dictaminar aquest increment. Andreu es mostra especialment crític amb la decisió presa per l'executiu fa dos anys de "crear aquella mena d'escalat de salaris" que considera "la pitjor decisió de totes", ja que era un sistema complex en la seva aplicació i ha afegit que si més no la decisió d'aquest any "com a mínim no és tan dolenta" com la del 2023 tot i no ser del gust dels empresaris.

I quant a l'aplicació de l'IPC als sous, manifesta que "d'entrada" abans de començar les negociacions sobre l'increment salarial el que cal és "estar atents a l'evolució de la inflació. És molt difícil voler encarar aquesta negociació sense saber de quina inflació estem parlant". I ha assegurat que "inflacions que caiguin per sota del 3%" potser no cal que s'apliquin als sous més enllà del salari mínim.

Convenis sectorials

Andreu és del parer que la negociació dels salaris no hauria de correspondre al CES i que si s'hi està fent és perquè "és l'últim recurs", però defensa que s'hauria de fer en l'àmbit sectorial i posa en relleu la dificultat que hi ha hagut al país per poder negociar convenis sectorials que creu que serien interessants en sectors com la construcció o el transport. I quant a la manca de representants dels treballadors la seva opinió és que és "inherent al tipus d'estructura econòmica" del país on no hi ha indústria, que és el sector en què tradicionalment els sindicats han estat forts; també hi va en contra la dimensió de les empreses i la "rotació" del personal. Nega, però, que no s'impulsin els representants dels treballadors per la por de ser acomiadat, ja que recorda que si una persona que fos representant dels assalariats fos acomiadada "el comiat seria nul".

I el representant de la patronal també lamenta que la negociació al CES estigui una mica "falsejada" perquè els sindicats saben que si no hi ha acord "vindrà el Consell General a dir-nos com hem d'apujar els salaris" i això fa que aquesta negociació també estigui "viciada". En definitiva, per encarar la negociació subratlla que hi ha "uns quants problemes" d'una banda, aquest fet que s'ha esmentat de la intervenció política final si no hi ha acord; de l'altra, que no hi hagin dades exactes sobre els salaris i, la tercera dificultat, que es considera que "falten uns interlocutors a l'altre costat de la taula", ja que els afiliats a l'USdA provenen majoritàriament del sector públic.