REFORMA SANITÀRIA

La implantació de la història clínica es clou amb els dentistes

L’eina que recull tota la informació dels pacients ja és accessible per a tots els professionals i serveis previstos

La ministra Helena Mas en una reunió amb representants dels col·lectius sanitaris.

La ministra Helena Mas en una reunió amb representants dels col·lectius sanitaris.fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El conveni subscrit entre els odontòlegs i la CASS donava un any al col·lectiu per adherir-se a la història clínica compartida. El termini es va esgotar el passat 31 de març, i per ara s’ha iniciat de manera incipient el procés per tal que l’aplicació informàtica s’instal·li a les consultes dels dentistes. Es tracta d’una implantació progressiva amb un primer pas, que és que comencin a usar-la membres de la junta del col·legi que agrupa els professionals. Segons ha explicat el ministeri de Salut, es tracta de les persones que “han format part del grup de treball per personalitzar l’eina de la història clínica amb les necessitats específiques del col·lectiu i després s’hi afegirà la resta”, sense que se n’hagi concretat una data. Amb la suma dels odontòlegs, ja hi tenen accés “els professionals i centres que havia previst la normativa”, que són els professionals de la medicina, la infermeria, la fisioteràpia, la logopèdia, la psicologia i els centres d’anàlisis clíniques per a les proves de laboratori.

Els odontòlegs han aconseguit que la modalitat que hauran d’emprar tingui unes funcionalitats més reduïdes, les que han reivindicat que eren necessàries per a la seva feina i per al que impliquen els tractaments i les intervencions que fan als pacients per a la resta d’especialitats sanitàries. “Tractem la patologia de la a a la zeta, problemes que molt sovint no tenen rellevància per als metges en general”, apunta la presidenta del Col·legi, Celine Diet. De la mateixa manera, han reivindicat que no tenen per què tenir accés a totes les dades sanitàries dels pacients, simplement a les més rellevants i que poden tenir incidència en la seva feina. Per tant, l’arribada de la històrica clínica compartida a les consultes del dentista implicarà essencialment canalitzar les receptes –en un futur ha de servir també per a la implantació de la recepta electrònica–, fer les escasses derivacions que de vegades han de tramitar amb especialitats sanitàries com la fisioteràpia o la cirurgia maxil·lofacial i introduir la poca informació que pugui ser d’interès per a altres professionals. El col·lectiu temia haver d’assumir en la totalitat “una eina molt feixuga” quan no ho consideraven necessari i el ministeri de Salut ha atès les seves demandes. El que està per definir encara és quan serà operativa a la totalitat de consultes convencionades amb la CASS.

La regulació de la història clínica compartida es va aprovar a final del 2018 amb la previsió d’una implantació progressiva en consultes i serveis sanitaris.

EXPEDIENT OBERT PERÒ VIES DE SOLUCIÓ

Una pregunta parlamentària de la consellera socialdemòcrata Susanna Vela sobre la integració de la història clínica compartida als laboratoris d’anàlisi i centres de radiologia va desvelar l’expedient informatiu obert a la clínica Farràs per no usar l’eina malgrat ser un centre convencionat i, per tant, tenir-ne l’obligació. L’expedient segueix el seu curs, però fonts de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) van explicar que la irregularitat que suposa no usar l’aplicatiu informàtic està en vies de solució perquè el centre ja està entrant les imatges al sistema i resta que ho faci amb els informes, que està previst properament. El fet que el centre de radiologia no utilitzés l’eina compartida suposava que els pacients s’havien de dur en mà les proves i els informes per ensenyar-los al professional que els havia encomanat i estava generant molt malestar en el col·lectiu mèdic, atesa l’obligació que emana de la normativa. De fet, segons va explicar en el seu dia la Seguretat Social, una de les conseqüències per al centre sanitari, si és que no s’avenia a raons i mantenia la decisió de no integrar-se a la història clínica, era la desconvenció i, per tant, que els seus actes no tinguessin cobertura de la CASS.

La ministra de Salut, Helena Mas, exposava en la resposta a la pregunta de la consellera general del PS que des de la posada en marxa de la història clínica compartida s’han realitzat sessions infomatives i formacions col·lectives per a tots els professionals sanitaris i que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) disposa d’un servei de suport per a tràmits relacionats amb l’aplicació informàtica amb un telèfon i adreça electrònica d’atenció. La ministra també va assegurar que es faciliten informacions personalitzades, individuals o col·lectives, adaptades a les necessitats dels professionals.

tracking