REFORMA SANITÀRIA
La implantació de la història clínica es clou amb els dentistes
L’eina que recull tota la informació dels pacients ja és accessible per a tots els professionals i serveis previstos
El conveni subscrit entre els odontòlegs i la CASS donava un any al col·lectiu per adherir-se a la història clínica compartida. El termini es va esgotar el passat 31 de març, i per ara s’ha iniciat de manera incipient el procés per tal que l’aplicació informàtica s’instal·li a les consultes dels dentistes. Es tracta d’una implantació progressiva amb un primer pas, que és que comencin a usar-la membres de la junta del col·legi que agrupa els professionals. Segons ha explicat el ministeri de Salut, es tracta de les persones que “han format part del grup de treball per personalitzar l’eina de la història clínica amb les necessitats específiques del col·lectiu i després s’hi afegirà la resta”, sense que se n’hagi concretat una data. Amb la suma dels odontòlegs, ja hi tenen accés “els professionals i centres que havia previst la normativa”, que són els professionals de la medicina, la infermeria, la fisioteràpia, la logopèdia, la psicologia i els centres d’anàlisis clíniques per a les proves de laboratori.
Els odontòlegs han aconseguit que la modalitat que hauran d’emprar tingui unes funcionalitats més reduïdes, les que han reivindicat que eren necessàries per a la seva feina i per al que impliquen els tractaments i les intervencions que fan als pacients per a la resta d’especialitats sanitàries. “Tractem la patologia de la a a la zeta, problemes que molt sovint no tenen rellevància per als metges en general”, apunta la presidenta del Col·legi, Celine Diet. De la mateixa manera, han reivindicat que no tenen per què tenir accés a totes les dades sanitàries dels pacients, simplement a les més rellevants i que poden tenir incidència en la seva feina. Per tant, l’arribada de la històrica clínica compartida a les consultes del dentista implicarà essencialment canalitzar les receptes –en un futur ha de servir també per a la implantació de la recepta electrònica–, fer les escasses derivacions que de vegades han de tramitar amb especialitats sanitàries com la fisioteràpia o la cirurgia maxil·lofacial i introduir la poca informació que pugui ser d’interès per a altres professionals. El col·lectiu temia haver d’assumir en la totalitat “una eina molt feixuga” quan no ho consideraven necessari i el ministeri de Salut ha atès les seves demandes. El que està per definir encara és quan serà operativa a la totalitat de consultes convencionades amb la CASS.
La regulació de la història clínica compartida es va aprovar a final del 2018 amb la previsió d’una implantació progressiva en consultes i serveis sanitaris.
EXPEDIENT OBERT PERÒ VIES DE SOLUCIÓ
La ministra de Salut, Helena Mas, exposava en la resposta a la pregunta de la consellera general del PS que des de la posada en marxa de la història clínica compartida s’han realitzat sessions infomatives i formacions col·lectives per a tots els professionals sanitaris i que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) disposa d’un servei de suport per a tràmits relacionats amb l’aplicació informàtica amb un telèfon i adreça electrònica d’atenció. La ministra també va assegurar que es faciliten informacions personalitzades, individuals o col·lectives, adaptades a les necessitats dels professionals.