PACTE AMB LA UE
L’aplicació de l’acord amb la UE no es frenaria tot i que l’haguessin de ratificar els 27
El text preveu mecanismes ràpids d’entrada en vigor, recorda el cap de Govern
El cap de Govern, Xavier Espot, en una reunió de poble sobre l’acord.
La posada en marxa de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) no es frenaria encara que l’haguessin de ratificar els 27 estats membres. El cap de Govern, Xavier Espot, va assegurar ahir al matí en declaracions als mitjans de comunicació que el text del pacte preveu un “mecanisme d’entrada en vigor provisional” que podria activar-se “fins i tot abans” que el Parlament Europeu aprovés l’acord (sempre, això sí, que els ciutadans andorrans hi haguessin donat el vistiplau en referèndum).
“S’ha treballat i negociat perquè l’acord d’associació no sigui un acord mixt”
Les cambres legislatives dels 27 només haurien de ratificar el pacte assolit recentment amb la Comissió Europea en cas que es transformés en un acord mixt. És a dir, si les eventuals esmenes dels estats membre en el si del Consell de la UE el convertissin en un acord a tres bandes: el Principat d’Andorra, la Unió Europea i tots o alguns estats membre. Tot i que és possible, Espot considera molt improbable aquest escenari. “S’ha treballat i negociat perquè l’acord d’associació no sigui un acord mixt i que, per tant, sols requereixi la ratificació del Parlament Europeu”, va afirmar.
La possibilitat, doncs, que esdevingui un pacte a tres bandes –ara com ara és un acord entre el Principat i Brussel·les– és “absolutament remota”, assegura el cap de Govern. Encara ho és més, de remota, si tenim en compte que el fet que els estats membre puguin introduir-hi esmenes no vol dir necessàriament que el converteixin de manera automàtica en un acord mixt.
Per tot plegat, Espot està convençut que, si els ciutadans diuen sí al pacte amb la UE en referèndum, l’acord podrà començar a aplicar-se immediatament. Per tant, va concloure el cap de Govern, “no caldria esperar els 10 o 12 anys que podria trigar que tots els parlaments nacionals de la UE l’aprovessin”. Un temps, va afegir, que “no sé si el país es pot permetre” per les oportunitats que es perdrien.