INFORME SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC
L’FMI demana reduir el transport contaminant i augmentar la taxa al carboni
Valora positivament el disseny d’estratègies de mitigació, però vol més celeritat en l’aplicació
Un informe de principis de març d’aquest any de l’FMI valora com a “ambiciosa i integral” l’estratègia d’Andorra contra el canvi climàtic, però no té “clar” si amb això n’hi ha prou per assolir la descarbonització per al 2050. L’organisme europeu pivota la seva tesi sobre els eixos de la necessitat de reduir el volum del transport contaminant, l’increment d’un “baix” impost de carboni i el de la dependència del turisme de neu. Per a l’FMI, una qüestió “macrocrítica”, per economies amb baixa diversificació i sectors altament dependents del clima com Andorra. Tot i valorar positivament el disseny de les iniciatives en matèria de mitigació, avisen que “cal més” en el front de l’adaptació de les mesures.
“El canvi climàtic és al capdavant de les nostres polítiques públiques, l’FMI ens ho ha recalcat”
“Tenim el canvi climàtic al capdavant de les nostres polítiques públiques, l’ONU i l’FMI ens han recalcat la línia ben definida amb què treballem”, va dir el director de l’oficina de l’Energia i director d’Energia i Transports, Carles Miquel. Miquel, que va comentar que l’informe l’ha elaborat l’FMI de forma autònoma i hi manquen algunes dades actualitzades, va manifestar que “no hi ha cap motiu pel qual no es puguin arribar als objectius fixats”. Uns objectius que, pel que fa al transport, consisteixen en la reducció del 50% de les emissions internes i assolir el 20% de vehicles elèctrics per al 2030.
Les dades de l’FMI indiquen que el transport representa el 56% del total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), i el 52% de la demanda energètica. “Aquestes dades no tenen en compte el fuel tourism; les nostres dades ens diuen que, grosso modo, sols entre el 25% i el 40% dels hidrocarburs venuts a Andorra es consumeixen aquí”, va informar el director d’Energia, que va explicar que es computen al Principat perquè n’és el lloc d’origen. Per això, la clau per a la secretaria d’Estat se centra en la reducció de les emissions internes, “on realment es pot incidir”. Per una banda, en el potenciament del transport públic i el servei de bicicletes elèctriques i l’horitzó del transport segregat, “que volem que faci atractiu el transport públic per reduir els desplaçaments”; i, per l’altra, l’arrelament del vehicle elèctric amb el pla e-engega, “per acostar les xifres de l’elèctric al de combustió”, va dir.
L’altre gran epicentre de crítica és “l’insuficient” impost al carboni, el qual es fixa en 30 euros per tona de diòxid de carboni equivalent, del qual el Govern n’ha assumit la meitat, i que està per sota de la mitjana regional, de 42 euros. “Falta una regulació global sobre aquest valor, per exemple, Andorra té una taxa molt superior a Espanya”, va indicar Miquel, que va assenyalar que “és un instrument més dins de les mesures que ja posem en pràctica, especialment en el sector de l’energia, d’on provenen la major part de les emissions”. Miquel va afegir que “treballem amb l’estalvi energètic, perquè el primer que s’ha de fer és estalviar, no consumir, i ho fem a través de la millora del parc dels edificis, amb programes com el Renova”. Les estimacions d’Europa avisen que es necessitaria una taxa de 120 euros per tona de CO2 per descarbonitzar el 2050 els països de la zona euro. Per això, reclamen més adaptació de les mesures, sobretot amb la neu. “Fem polítiques per a la desestacionalització i la diversificació de l’economia i com a país apostem per un acord amb la UE per obrir nous sectors d’activitat”, va informar Miquel.