DIARI TV
Quatre punts més ajornen set anys la crisi de les pensions
Cinca diu que la sostenibilitat no es pot basar només a aportar més
Jordi Cinca va abordar ahir la situació del sistema de pensions.
La CASS apuntava la setmana passada que els compromisos adquirits en matèria de pensions de jubilació ronden els 7.000 milions d’euros. El president del fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, va afirmar ahir que òbviament no és una quantitat a la qual s’hagi de fer front a curt termini, però es difon perquè es prengui consciència que cal enfortir el sistema per estar preparats per als pagaments futurs. Com ho fa, va exemplificar, una família que s’hipoteca per 300.000 euros en 30 anys, diners que seran, amb els interessos, 450.000 per retornar al banc, però que sap que no els ha de reunir de cop, sinó tenir el múscul per anar pagant-los progressivament. I múscul és el que ha de guanyar un sistema que, com ja s’adverteix des de fa anys, té relativament a prop el dia que allò que s’ingressa per cotitzacions ja no sigui suficient per pagar les pensions i, per tant, sigui necessari acudir a les reserves –que a 30 de març estaven en 1.725 milions–. Cinca va fer balanç de la situació ahir al Parlem-ne, de Diari TV. I va evidenciar que l’augment de cotitzants ha millorat els pronòstics i que si s’hi suma alguna mesura, com l’augment de cotització, “guanyarem més temps”. És una de les que treballa la comissió legislativa que aborda la qüestió i un augment de quatre punts –a repartir entre patró i assalariat– permetria ajornar “sis o set anys” la crisi.
“Un topall [a les pensions més altes] és bo en un sistema com el nostre”
Però el president del fons de reserva adverteix que intentar arreglar la sostenibilitat del model únicament per la via de les aportacions implicaria “més que doblar l’actual cotització. Seria un esforça massa gran, no seria suportable”. Per tant, advoca per una barreja d’intervencions, en línia amb la proposta que el consell d’administració va entregar als legisladors. Suposa un canvi de model que el responsable del fons és conscient que no es durà a terme “al curt termini”. Però valora que una legislatura més hi hagi una comissió treballant-hi perquè “entre no fer res i dos mesures, dos mesures, i entre dos mesures i quatre mesures, quatre mesures”. També es va referir a altres dues sobre la taula: els topalls de les pensions més altes i apujar l’edat de jubilació. De la primera va indicar que “no és quelcom que s’hagi inventat a Andorra” i que limitar “és bo en un sistema deficitari com el nostre”. “Una persona que cobra 10.000 euros al mes aporta molt a la CASS, però el dia que es jubila també implica un forat més gran”, va argumentar. Topallaria, però hi afegiria un component de solidaritat a la cotització dels afectats, aportarien per a la seva pensió i per a les més baixes.
Sobre apujar l’edat de jubilació va admetre que “no és la mesura amb més impacte” en una societat petita i quan s’és conscient que no totes les professions poden allargar la vida laboral fins als 67 anys, que és la que s’ha posat sobre la taula. Però l’opinió de Cinca és que s’hauria de preveure, de la mateixa manera que veu legítim que “tothom que hagi treballat 40 anys pugui jubilar-se. Si fa els 40 anys als 62 soc partidari que es pugui jubilar”.
Un altre debat és el de les pensions baixes. I el màxim responsable del fons de reserva afirma que “és veritat”, que es cobra poc. Havent treballat 40 anys i amb un sou mitjà de 2.000 euros la pensió és la meitat. Per què en d’altres països la pensió és major? Perquè “cotitzen més”. I a Andorra “hem cotitzat molt poc des del 1968 fins ara, tenim les pensions que es va acordar el 1968”. De fet, va recordar que entre la fundació de la Seguretat Social i el 2008, amb la primera reforma de la CASS, es va estar aportant invariablement un 8%. Quaranta anys després es va apujar al 10% i el 2014, al 12% actual. Quatre punts extra que han permès garantir que encara s’estigui ingressant més del que es gasta en pensions. Si no la crisi ja hauria arribat.
