ECONOMIA

La compra ‘estrangera’ d’immobles suma 1.388 milions des de l’any 2012

L’any passat es va tancar amb un fre de les operacions, però van ser de més valor

Estadística d'inversió estrangera directa

Estadística d'inversió estrangera directa

detail.info.publicated
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’adquisició d’immobles per part de persones físiques o jurídiques no residents va experimentar un fre l’any passat, amb menys operacions, però de més valor. Cal recordar que a final de setembre el Govern va aprovar una moratòria mentre es treballava el projecte de llei per taxar aquestes operacions i que la moratòria ha estat vigent fins a l’inici d’aquest any. Per tant, cal tenir present l’efecte d’aquest vet temporal i, quant a la quantia econòmica, l’impacte del preu a l’alça del producte immobiliari i l’aposta pel luxe. En concret l’any passat es van registrar 429 transaccions per un valor de 256,6 milions, xifra que implica un import mitjà de 598.129 euros. Les del 2022 van ser 500 per prop de 183 milions. Però anant encara més enrere es percep com s’ha enfilat el mercat immobiliari: el 2017 hi va haver 537 compres per part d’estrangers, més d’un centenar per sobre del total de l’any passat, i l’import que hi van destinar va ser de 96,4 milions. Llavors l’import mitjà de la inversió no arribava als 180.000 euros. Les dades les va recollir una nota difosa pel departament d’Estadística ahir i aporten l’evolució de l’obertura al capital forà des que es va materialitzar, l’any 2012. En el cas concret de la compra d’immobles, la suma d’operacions ha suposat 1.388 milions per prop de 5.000 transaccions.

L’impacte global de les diferents operacions d’inversió estrangera també va anar a la baixa l’any passat, amb una disminució de les sol·licituds presentades, de les formalitzades i també del volum econòmic que suposen. El Govern va rebre un total de 1.012 peticions per un import de 281,4 milions, de les quals es van acabar formalitzant 793 per un volum dinerari de 231,5 milions. Van ser un 14,4% menys d’operacions que l’exercici anterior (es van formalitzar 926 propostes) i un 40,5% menys en quantia d’inversió (el volum de les operacions rondava els 389 milions).

El recull d’Estadística especifica que la majoria de les peticions formalitzades corresponen a la prestació de serveis, amb 482 dossiers, apartat en què entren els youtubers i creadors de contingut en general; van seguir les sol·licituds relacionades amb l’àmbit de la gestió del patrimoni, amb 195, i que implica la tinença, adquisició, gestió, administració, explotació i alienació de tota classe de béns i drets, tant mobles com immobles, segons va especificar Estadística; 67 eren de l’àmbit de la comercialització, venda al detall i a l’engròs, i 29 de promocions immobiliàries i construcció. Quant al volum de diners, el primer sector durant l’any passat va ser el patrimonial amb 87 milions, seguit de 78 milions en prestació de serveis i 50 milions en promoció immobiliària i construcció.

RADIOGRAFIA DES DEL 2012

Les xifres econòmiques de l’obertura al capital forà des que es va fer efectiva el 2012 sumen 2.093 milions si es té en compte la inversió declarada inicialment. En aquests onze anys les peticions autoritzades per Govern han estat 6.853, de les quals 3.692 són de prestació de serveis, 1.486 de comerç, 1.070 de patrimonials i 236 del sector immobiliari i construcció en el balanç des del 2012. El major volum de diners ha estat en propostes de gestió de patrimoni o dels béns propis, amb 911 milions; 515 són de prestació de serveis; 323 milions són de promocions immobiliàries i construcció, i les iniciatives del comerç han deixat 146,6 milions al país. Respecte a l’origen dels inversors, Espanya és el país de procedència de gairebé la meitat de les sol·licituds d’inversió estrangera, amb 3.141 propostes des del 2012, per un import de 788 milions. França és el segon en el rànquing de xifres, amb 1.745 peticions formalitzades que ascendeixen a 295 milions. I el tercer lloc és per les inversions que Estadística atribueix a Andorra, 391 en total, que corresponen a “persones jurídiques andorranes que estan participades en més d’un 50% per socis no residents i que fan una nova inversió”, i que representen quasi 294 milions. Ja per darrere es troba el Regne Unit, amb 158 demandes per 40,3 milions.

PATRIMONI, L'ÚNIC SECTOR A L'ALÇA

La caiguda generalitzada del 2023 només ha tingut una excepció: la de les demandes d’inversió relacionades amb la gestió de patrimoni. En aquest cas, es van sumar més peticions i de més valor. El creixement respecte al 2022 va ser del 5,6% en inversió (87 milions respecte als 82,4 d’un any enrere) i del 9% quant a les sol·licituds (195 per 179). També van créixer les demandes del sector de l’hoteleria (15 per 12 l’any anterior), però amb una inversió de sis milions i escaig, quan el 2022 va pujar a més de 15.
tracking