La immigració vira cap als ciutadans dels països sud-americans

Les noves dades d’Estadística sobre la població resident al Principat fins al 30 d’abril mostren un viratge de la immigració provinent de Llatinoamèrica, fet que s’explica en l’augment poblacional i unes variacions molt minses, siguin amunt o avall, de les xifres de les nacionalitats tradicionals –espanyola, francesa i portuguesa. Aquest nou escenari dona especial protagonisme a argentins, colombians i peruans, un triangle que suposa el 5,7% de la població total del país, la qual es va fixar en els 86.280 residents –dels quals el 16% els formen ja les noves nacionalitats, com són la brasilera, la xilena, la filipina, la russa o la ucraïnesa. Aquest pic poblacional del país representa un increment del 4,4%, amb 3.657 habitants més que fa un any. Les altres nacionalitats –totes aquelles que no són les tres tradicionals– augmenten un 30% en un any i la xifra de nouvinguts totals es planta en 3.165.

“És un fenomen que ja ve de fa uns anys i que té molt a veure amb les polítiques d’Andorra”
Joan Micó, Coord. grup sociologia d’AR+I

Baixant al detall, els colombians són els que més creixen, quasi duplicant la seva població respecte de l’abril del 2023. Aleshores, els residents eren 590 i actualment la xifra se situa en els 1.142. Menció especial mereixen els argentins, que continuen creixent exponencialment després de la pandèmia. L’any 2022, la població era de 1.374; l’abril del 2023, de 1.739; a final d’any, de 2.755, i aquest abril, de 3.187. Són 432 nous argentins en quatre mesos i 1.448 de nous en un any. Dins el grup d’altres nacionalitats, suposen el 45% del creixement. Els peruans se situen tercers augmentant un 71%, fins als 669.

“És un fenomen que ja ve de fa uns anys i que té molt a veure amb les polítiques d’Andorra”, va comentar el coordinador del grup de sociologia d’AR+I, Joan Micó. Per al sociòleg, té una relació molt estreta “sobretot amb la necessitat de mà d’obra dels sectors més potents de l’economia, hostaleria, comerç i construcció”.

Precisament, són aquests dos col·lectius els que han centrat darrerament gran part del debat sobre el treball i la immigració amb les denúncies de mala praxi i abusos laborals, fets que van dur la número dos del Govern, Conxita Marsol, a posar fil a l’agulla i prohibir la contractació de treballadors desplaçats.

La mesura es va emmarcar en el pla de xoc per l’habitatge, que també va tenir de rerefons el creixement del país. Segons va afirmar Micó, aquest és el “quid de la qüestió” perquè “no és un problema que vingui gent de fora, Andorra sempre ha crescut i ja s’ha vist en aquesta situació en altres èpoques”.

Conxita Marsol també va avançar la voluntat que en la futura llei de l’habitatge i el creixement hi hagi la mesura d’endurir els requisits als treballadors extracomunitaris que vulguin accedir a la quota general, tornant al sistema antic de compliment de quatre anys d’experiència per poder establir-se al Principat. Així doncs, també es vol frenar un creixement que “l’any vinent serà molt suau, perquè hem tingut dos anys amb un augment econòmic molt alt”, va augurar Micó, que va situar en l’escenari postpandèmic la gènesi d’aquest increment demogràfic.