REPORTATGE
Memòria històrica del cine
Andrea Sánchez ha creat 'Frialdad', un curt experimental en què fa valer la cultura. Per realitzar-lo s’ha basat en la pel·lícula ‘L’espectre de Justine’, de Jordi Gigó i Rosa Mari Sorribes.
Té 27 anys i està formada en Conservació i Restauració de Béns Culturals per l’Escola Superior de Catalunya. El 2022, va ingressar al programa Noka Mentoria de Tabakalera amb el projecte El espectro de Justine II, un espai on va poder desenvolupar la idea del seu primer llargmetratge. Durant el mateix any 2022, gràcies al suport de la subvenció del Govern per a projectes artístics, va poder dirigir el seu primer curtmetratge, Frialdad.
Frialdad, de l’andorrana Andrea Sánchez, s’ha endut el premi al millor guió a l’11è Festival Ull Nu, un curt de ficció-experimental que està inspirat en el film L’espectre de Justine del també andorrà Jordi Gigó. Andrea Sánchez ha volgut retre homenatge a Rosa Mari Sorribes, que és la productora i la guionista de L’espectre de Justine, la pel·lícula d’arxiu que apareix al curt. “Ho he fet per fer valdre la cultura dins d’Andorra, perquè estava una mica oblidada”, explica Sánchez.
“He fet el curt per fer valdre la cultura dins d’Andorra”
La guionista del curt Frialdad va començar un projecte d’investigació sobre dones cineastes al país i no hi havia res a les bases de dades. Va ser a través d’un article que va trobar de Jordi Gigó i a més de Rosa Mari Sorribes que va començar a tenir-ne informació. D’ella, en parlaven com la vídua del cineasta. Llavors va investigar més i va veure que, a part de la dona de Gigó, havia sigut cineasta, productora, muntadora, guionista i fotoperiodista. I arran d’això, va topar amb la pel·lícula L’espectre de Justine, un film de terror de sèrie B que es va rodar a Andorra el 1985 i de la qual Sorribes havia estat la coguionista i productora. “Aquest film havia estat maleït, ja que havia tingut molts problemes de rodatge i no es va arribar a distribuir, és la primera coproducció andorrana, però no és a l’arxiu del país i ningú sap on trobar-la”, destaca Andrea Sánchez.
La guionista explica que el projecte d’investigació sobre la pel·lícula ha sigut tan llarg que encara continua, ara ja fa cinc anys. “És difícil col·laborar amb l’arxiu i el Govern perquè es destinin recursos per recuperar el film. És una part de la nostra cinematografia i no ha estat tinguda en compte com a tal”, diu la guionista. S’hi ha inspirat perquè li agrada pensar en la idea que una pel·lícula perduda o oblidada és una mena de fantasma que ens intenta dir alguna cosa del passat. “En si, el film de Rosa Mari Sorribes i Jordi Gigó m’ha resultat inspirador, però més que res per donar-hi el valor que té, el valor que se li ha de donar”, diu l’artista. I afegeix: “Per mi aquesta dona és un referent, perquè va arribar al país als anys 70 i es va dedicar al fotoperiodisme, a part de ser la directora d’un diari aquí a Andorra”. A més, també diu que va fer cine, i no només això, sinó que va portar el terror de sèrie B i el porno al país. Li sembla una dona forta, empoderada, i per a ella ha estat un referent femení a Andorra.
Amb aquest curt la guionista vol transmetre la importància de mirar cap al passat i de preocupar-se pel patrimoni cinematogràfic, perquè al final és la manera de recuperar la nostra memòria històrica. Andrea Sánchez assegura que “és necessari que es destinin diners per a la creació de cinema en un futur, però també cap al passat; la recuperació, investigació, conservació i difusió de persones que hi han sigut abans que nosaltres i també han fet coses importants”.
En aquest curt de terror, la música ha estat molt important, i justament la que sona en aquest és l’original de la pel·lícula L’espectre de Justine. L’ha fet un músic experimental català que es diu Joan Panchamé.
Cal dir, a més, que guanyar el premi la va sorprendre, perquè el seu curt no és narratiu sinó experimental, i al final han premiat un guió que no té l’estructura clàssica. Se sent molt bé i n’està molt agraïda.