La justícia accepta totes les comissions rogatòries espanyoles

La cooperació judicial entre Espanya i Andorra coixeja, però només cap a un costat, el del Principat. Una anomalia que fa que des d’aquí es faciliti al país veí tota la informació que sol·licita en les anomenades comissions rogatòries –una comunicació adreçada a un jutjat o tribunal estranger en sol·licitud d’auxili judicial–, fins i tot en èpoques en què el delicte que se sol·licitava des de baix no estava tipificat en la norma andorrana. A la inversa, mai. Des del 2014, hi ha una inundació d’aquestes comissions als tribunals arran del cas Villarejo. La trama de l’excomissari esquitxava l’expresident espanyol Mariano Rajoy i l’exministre d’Interior Fernández Díaz, i arribava a les nostres fronteres amb la demanda de les dades bancàries de la família Pujol. Precisament en el cas de l’expresident català, els jutges de l’Audiència Nacional van sol·licitar una comissió rogatòria per un presumpte delicte fiscal, el qual a Andorra no va estar tipificat fins a l’homologació fiscal del 2019, quan es va incloure aquest tipus de delicte en la jurisprudència pròpia. Tot i les evidències, la informació es va transmetre a Espanya, que ha arribat a demanar fins a 22 comissions rogatòries diferents relacionades amb el cas Pujol. La clau de l’afer és la revelació del secret bancari, ja que mentre a Espanya prescriu al cap de sis anys, a Andorra no hi ha límit temporal i moltes de les comissions guarden informació d’abans del canvi de segle.

SÍ A TOT

Totes i cada una de les 22 demandes d’informacions arribades des d’Espanya van tenir una resposta positiva, ja que, segons fonts consultades pel Diari, la justícia d’Andorra considera que els tribunals no es poden negar a facilitar l’accés als dossiers que sol·liciten els veïns. El problema arriba quan magistrats i lletrats del Principat sol·liciten informació a la justícia veïna, que a les comissions relacionades en l’assumpte Villarejo van obtenir una resposta sempre negativa. Els tribunals espanyols que han de dirimir si cursen la demanda consideren que la decisió de rebutjar les peticions andorranes és “inqüestionable” perquè una “sol·licitud genèrica i indiscriminada” de documents demostra que “són sens dubte desconeixedores de l’extraordinària magnitud i complexitat d’aquests fets”. S’escuden en la seva legislació sobre els secrets oficials, que confronten amb raons de seguretat nacional, bàsicament perquè l’investigat, l’excomissari Villarejo, en el decurs de la seva activitat va tractar amb “fonts d’informació sobre fets que es reputaven com presumptament delictius”, segons consta en els documents de resposta de la justícia espanyola. Una dinàmica de greuge comparatiu que es repeteix en el cas que les peticions vinguin o vagin del costat del veí del nord. Quan és França qui sol·licita una comissió rogatòria falta temps per donar una resposta positiva. Quan és a l’inrevés, també falta temps, però per denegar-la.

La cooperació entre la justícia de diferents països es basa en el conveni europeu d’assistència judicial, que estableix que s’han de prestar “mútuament” la col·laboració “més àmplia possible” sempre que les infraccions no siguin de caràcter polític o fiscal i no causin “perjudici a la sobirania, la seguretat, l’ordre públic o els interessos essencials del país”. Malgrat sol·licitar investigacions fiscals a Andorra quan el delicte no estava tipificat, totes van ser formalitzades. El circuit s’activa quan arriba la petició a la batllia, que és qui decideix si facilita l’accés a la informació o no. El procediment continua amb el trasllat al ministeri d’Exteriors, que ho envia al seu homòleg del país sol·licitant, el qual ho tramet al ministeri de Justícia corresponent.