RETRIBUCIONS

Entitats públiques se salten la Llei de transparència

La gran majoria dels organismes no informen de la remuneració que reben els seus principals càrrecs

L’entrada de les oficines de l’APDA.

L’entrada de les oficines de l’APDA.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La pressió del Consell General per publicar el salari de la cap de l’Agència de Protecció de Dades, Resma Punjabi, ha despertat malestar entre algunes veus parlamentàries per la manca de transparència en els organismes que es nodreixen de finançament públic. La Llei de transparència dicta que “l’administració general i els òrgans que estan sota la seva direcció; els comuns i els òrgans que en depenen; el Consell General, el Tribunal Constitucional, el Consell Superior de la Justícia, el Raonador del Ciutadà i el Tribunal de Comptes; els organismes públics i les entitats parapúbliques; les entitats associatives i fundacionals creades per l’Administració general o pels comuns, i les societats públiques, siguin generals o comunals, quan la participació de l’Administració en el seu capital sigui majoritària o suficient per tenir-ne el control”, han de publicar, com a mínim, la plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu dels treballadors.

De totes aquestes administracions, la majoria no compleixen al cent per cent amb el que dicta la llei. Institucions com el Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) no tenen cap apartat a la seva web on s’especifiqui quant cobren els treballadors de l’entitat. D’igual manera, l’Institut Andorrà de la Dona (IAD) tampoc especifica la retribució que reben les persones que treballen a l’organització. El que sí que es pot trobar són els pressupostos per l’any 2024 d’aquestes entitats. En el cas del CRAJ, és públic que destinen 270.000 euros en salaris, 90.000 en retribucions per als “alts càrrecs” i 141.000 en “personal contractual”, tanmateix, la Llei de transparència a l’article 4 apunta que cal especificar “la plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu”, dades que no són visibles al portal web. Pel que fa a l’IAD, la despesa de personal és de 82.825 euros per al 2024, però un cop més no està especificat enlloc qui percep aquests diners i quina quantitat correspon a cada càrrec.

La justícia tampoc és transparent amb els salaris. El Consell Superior de la Justícia (CSJ) no té publicat enlloc els salaris dels treballadors. Un cop més, si anem als pressupostos, trobem que per al 2024 tenen una despesa d’1.802.601 euros en personal, però no s’especifica quant percep cada càrrec dins de l’organigrama. D’igual manera, el Constitucional tampoc desglossa el que perceben els càrrecs que hi treballen, sinó que ho engloba dins d’una despesa de 619.000 euros en personal al pressupost d’enguany.

Altres entitats com el Raonador sí que compleixen amb la llei. Al seu portal web podem trobar en una pestanya al peu de la pàgina que Xavier Cañada cobra 55.449,55 euros bruts anuals, vora 5.000 més que el seu predecessor, i també estan especificats els sous dels altres càrrecs que operen a l’oficina amb Cañada.

L’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) també té desglossades les retribucions per càrrecs, tot i que no específica exactament quin és el salari de cada càrrec. Al portal web es pot veure com el director de l’entitat, Isaac Galobardes, rep entre 60 i 70 mil euros bruts a l’any.

ELS BÉNS DELS CÀRRECS POLÍTICS SÓN PÚBLICS, PERÒ GUARDATS SOTA NOTARI

La llei de transparència també té un apartat on específica que els béns dels polítics han de fer-se públics per complir amb les instruccions del GRECO –un grup del Consell d’Europa que vetlla contra la corrupció–. Tanmateix, la solució a la qual es va arribar va ser que els càrrecs polítics declararien els béns. El sistema que s’ha elegit per a la transparència, segons fonts properes al text, passa perquè hi pugui haver un control del patrimoni dels càrrecs abans que comenci cada mandat.

Al seu moment es va escollir la fórmula de no fer-ho públic perquè es va considerar que no era necessari fer realment públiques les propietats dels polítics, a més de ser un element que encara faria més complicada l’entrada de gent en política. Amb la fórmula del notari, doncs, es va voler preservar el dret a la intimitat dels càrrecs públics, al mateix temps que es donaven garanties de poder comprovar, en cas de sospita, si va tindre lloc un enriquiment il·lícit durant el mandat. La declaració de cada càrrec la guarda el notari i tan sols s’entregarà a la justícia en cas d’investigació per sospites de corrupció o d’apropiació indeguda de diners.
tracking