Reportatge
Forçats a no dormir sols
No és només el preu elevat sinó que s’imposa el lloguer de llits, molts més rendible, o demanar dues nòmines per arrendar un pis.
Vistes del Clot d’Emprivat, a Escaldes.
La comunitat immigrant, especialment l’extracomunitària, comença a aixecar la veu davant les exigències cada cop més extravagants i vorejant la il·legalitat amb què es topen a l’hora de buscar un lloguer sense compartir, fins al punt que la majoria ja ho ha deixat per un repte inabastable i es resigna: “Així són alguns països amb falta d’habitatges”, comenta un jove argentí que té el permís de treball anual i que es pot permetre el luxe de viure sol i no compartir la seva intimitat... cosa que no ha aconseguit.
No és necessari referir-se exclusivament als preus de lloguers vergonyosos. La picaresca, o millor l’usura, va per davant del legislador, i mentre no s’aprova la controvertida llei de l’habitatge que haurà de moderar els preus, s’instaura a Andorra una fórmula -inventada en altres països- que consisteix en el lloguer de llits. És la via per aconseguir el màxim de benefici d’uns metres quadrats que han de servir d’estada a joves treballadors que guanyen el mínim que marca la llei.
El grup d’argentins ens dona un exemple: “A Encamp hi ha un pis de tres habitacions i dos llits en cada una. Cobren 450 euros per llit, només cal fer números”. La suma és important: 2.700 euros mensuals gairebé nets, perquè les despeses de serveis com al llum, l’aigua o la calefacció van a càrrec dels inquilins. El preocupant és que aquesta modalitat està en alça i inversors, molts estrangers, hi han vist la manera de treure més rendiment a la seva propietat. “Si no acceptes, sempre hi ha algú que s’ho queda, perquè les oportunitats són escasses i s’aprofiten de les nostres necessitats”.
Un company afegeix a la història que ja s’ha trobat amb immobiliàries on se’ls exigeix dues nòmines per concretar l’arrendament. “Vull viure jo sol en el meu apartament, però no se’m permet”, es queixa amb amargor. Ho ha deixat estar. Entre propostes de llits o exigències de nòmines s’han cansat de perdre el temps. Finalment, ha acabat a Canillo, lluny del centre i, òbviament, compartint la vida amb un estrany. Durant un temps va viure en el pis d’una amiga en una habitació als Marginets on pagava 250 euros. Aquesta es va vendre l’immoble i el nou propietari li va reclamar 450 euros. Així van les coses. “Acabem llogant un llit sense saber quin tindrem de company”, es lamenten.
Cal mirar de reüll Palma de Mallorca, on la caravana ha esdevingut el darrer refugi per a unes 400 persones que no poden pagar un habitatge o ni tan sols una habitació. El preu mitjà del lloguer d’una habitació a la capital balear és de 560 euros.