“Hem donat un milió a la investigació del càncer”

Fernández fa 31 anys que és malalta de càncer de mama, i set de metastàsic. El dijous va estar a la presentació de la cursa i es va reunir amb la ministra Mas per explicar-li la feina de la seva associació.

Com neix l’associació?

L’any 2018 ens vam constituir com a associació –de fet som l’única d’aquest tipus a Europa–, però la nostra història comença el 2017. Pertanyíem a diferents grups de suport de càncer de mama que hi havia a xarxes socials i no ens sentíem a gust perquè la nostra realitat era la por de les dones no metastàsiques. La metàstasi és, a dia d’avui, una malaltia incurable, ja que les cèl·lules, a través del torrent sanguini, van a altres òrgans i estan fora de control. Un 70% del càncer de mama es cura, l’altre 30% som nosaltres. Ho sé bé perquè he tingut he viscut ambdues realitats.

"No em recordo ja del que és la vida al marge del càncer. Sé que no em curaré"

Quina és la seva història?

Fa 31 anys vaig tenir un càncer de mama, després vaig tenir 17 anys lliure de malaltia. Als 17 anys en vaig tenir un altre primari, que no era una metàstasi, i després onze anys lliure de malaltia. Ara tinc metàstasi des de fa set. Tinc un braç impedit, tinc la clavícula trencada, tinc dolors i prenc analgèsics, però estic agraïda a la vida, perquè, dins del que tinc, estic veient caure gent molt jove. Tot i això, no em recordo ja del que és la vida al marge del càncer. Sé que no em curaré, però em sento afortunada.

A quants pacients ajuden?

A 2.000 pacients de deu països del món, i també tenim 2.000 socis. Hem recaptat un milió d’euros per a la investigació en els darrers cinc anys, fruit de la solidaritat i de molt treball. S’ha d’investigar perquè amb positivisme el càncer no es cura. La junta directiva de l’associació som vuit dones metastàsiques, i mentre treballem en l’associació tenim els nostres tractaments i els nostres efectes secundaris. Però aquest càncer no només afecta les dones, ja que el 2% afecta els homes i va en augment. Precisament la ministra Mas em va comentar que s’havia de fer èmfasi en aquest aspecte, que faltava molta informació.

Com va anar la reunió?

La meva impressió és que a la ministra li va agradar molt tot el que va sentir, vaig veure molt interès. Em va dir que em posaria en contacte amb el Col·legi de Metges perquè vol que em coneguin i que sàpiguen de nosaltres. La mateixa ministra de Salut és qui va proposar desenvolupar sinergies aquí, amb altres associacions per establir lligams de col·laboració. Nosaltres podem aportar la nostra experiència i traslladar-la aquí, ja que un dels objectius de la meva visita és que es facin projectes similars als que fem a Espanya i donar-los suport.

De quines maneres creu que es pot aprofundir a Andorra?

Sou un país que té capacitat per fer recerca, sou un país poderós. Què passa? És clar, les subvencions, doncs, potser no poden venir dels fons europeus, evidentment, però poden venir d’altres llocs, com l’empresa privada, o de les farmacèutiques, perquè investigar costa molts diners. Després, hi ha el mecenatge de les empreses importants, que aquí n’hi ha moltes, que poden invertir en investigació.

Per què arriben al Principat?

L’any passat ja vam ser proposades per recollir la recaptació. Aquest any l’hospital va decidir que fóssim nosaltres perquè coneixen força tota la nostra trajectòria, i la doctora Royo va tenir molta culpa en això. Ella, a la vegada, pertany a l’associació de dones d’Andorra (ADA).

Quina importància donen a rebre la recaptació de la cursa?

Molta. Estem superagraïdes que s’hagi comptat amb nosaltres per la visibilitat que suposa, però sobretot perquè és un reconeixement. A més, és el segon any que es pensa en nosaltres, ja que l’any passat no se’ns va escollir. Aquest any l’hospital va decidir que fóssim nosaltres perquè coneixen força tota la nostra trajectòria, i la doctora Royo va tenir molta culpa en això. Ella, a la vegada, pertany a l’associació de dones d’Andorra (ADA), que em van dir que ens la donarien el 13 d’octubre en comptes del 19, que és el dia oficial contra el càncer de mama.

Per què el 13?

El 13 d’octubre és el dia oficial contra el càncer de mama metastàsic. Utilitzem el color d’un llaç que va crear l’associació americana de càncer de mama metastàtic, i que els colors són verd, blau turquesa, anyil i rosa. No estem en contra del rosa, el problema és que cal deixar de comercialitzar amb el càncer de mama i deixar de frivolitzar-lo i d’edulcorar-lo, perquè és molt greu, és la primera causa de mort de dones entre 50 i 65 anys amb una mitjana de vida dels pacients metastàsics al voltant del cinc o sis. Aleshores, és clar, quan arriba el dia 19 d’octubre i veus aquestes famoses que surten maquillades amb un mocador rosa, doncs no ens representen. Nosaltres no som això. Per què no fan una foto nostra quan sortim de la quimioteràpia? Hem vingut a canviar el missatge.